Pràcticament el 78% dels Centres Especials de Treball, que ocupen persones amb trastorns mentals i discapacitats intel·lectuals, va tancar el 2020 amb una facturació inferior a la prevista a causa del context de crisi sanitària. Així ho constata un informe fet públic ahir per Ammfeina -associació que treballa per la inclusió laboral de persones amb problemes de salut mental- i Dincat -principal representant de les persones amb discapacitat intel·lectual de Catalunya-.
Aquestes entitats sense ànim de lucre han hagut de fer front a una situació de finançament mínim agreujada per l’increment del 35% de la massa salarial de les plantilles en tan sols tres anys, i per una caiguda de la facturació que el 67,7% de les entitats valora en prop del 25%, i la resta ho considera superior a aquesta xifra.
El director de Dincat, Carles Campuzano, va valorar que és una "responsabilitat pública" garantir les oportunitats d’ocupació de les persones amb discapacitat o amb problemes de salut mental.
En aquest escenari, el sector ha instat l’administració a incrementar els pressupostos per no agreujar les conseqüències de la crisi sobre aquests dos col·lectius especialment vulnerables, que tenen una taxa d’atur del 43%, molt per sobre de la resta de la població.
A més, el sector sol·licita un pla de xoc que contempli línies específiques d’inversió i millores en el finançament que garanteixin llocs de treball per a les persones amb especials dificultats, no només per frenar l’impacte de la pandèmia, sinó també el dèficit estructural que pateix aquest sector social.
Segons l’informe que va elaborar Dincat i Ammfeina, prop d’un 10% de les persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns mentals han perdut la feina a l’empresa ordinària a causa de la crisi del coronavirus.
Per contra, els Centres Especials de Treball han mantingut la seva plantilla, la qual cosa demostra, segons aquestes associacions, "que els llocs de treball que procuren aquests centres són més estables".
El 2018 hi havia 205 Centres Especials de Treball a Catalunya, que facilitaven l’ocupació d’un total de 16.333 persones amb discapacitat, de les quals un 58% eren persones amb un trastorn de salut mental o amb una discapacitat intel·lectual.
Per tot això, el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi) i la Federació Empresarial Espanyola d’Associacions de Centres Especials de Treball (Feacem) reclamen al Ministeri de Treball i Economia Social que posi l’ocupació de les persones amb discapacitat en primera línia de l’agenda política laboral, atesa la situació crítica que pateix aquest col·lectiu.