L’impacte de la Covid-19 en les finances de la Generalitat arriba als 5.128 milions d’euros, amb més de 3.800 milions d’euros de despesa extraordinària per la pandèmia i uns 1.300 milions menys d’ingressos per la crisi, en un exercici que tancarà amb un dèficit d’entre el 0,7 i el 0,8%. Així ho va avançar el vicepresident i conseller d’Economia, Pere Aragonès, en una trobada telemàtica amb la premsa, en què va fet una estimació de l’afectació de la pandèmia en els comptes catalans i va defensar la resposta de la Generalitat davant la crisi.
Aragonès va destacar que aquest any és “extraordinàriament atípic” i que, tot i tenir les caigudes de PIB més grans des de la Guerra Civil, la Generalitat ha mobilitzat “més recursos que mai”, principalment en despesa en salut -amb 2.106 milions de despesa extra i que se situarà en total en uns 13.384 milions- educació i serveis socials.
Durant la pandèmia, s’han incorporat uns 18.500 professionals per reforçar el personal sanitari, mentre que la despesa en residències ha augmentat en 120 milions.
El Govern ha donat ajudes directes de 831 milions als sectors més afectats per la crisi, mentre que la despesa extra en altres àmbits ha estat de 769 milions.
El vicepresident català va assegurar que el 2021 la despesa serà “superior” a la realitzada el 2020 perquè la pandèmia sanitària continuarà, encara que probablement amb menys intensitat, però l’econòmica i social pot seguir durant força temps.
La secretària d’Economia, Natàlia Mas, va apuntar que la pandèmia ha generat a la Generalitat unes necessitats addicionals de despesa de 3.826 milions d’euros, fet que suposa un increment del 14% respecte al pressupost inicial, mentre que els ingressos s’han reduït en 1.302 milions, dels quals 926 milions són per la caiguda de la recaptació de tributs propis o cedits i 376 milions per la reducció d’ingressos d’entitats i cànons.
L’impacte de la Covid-19 en les finances catalanes s’ha finançat amb els 3.165 milions del fons Covid-19 que han vingut a Catalunya, a través del fons de contingència ordinari (110 milions), amb la repriorització i reordenació de crèdits pressupostaris realitzats per cada departament (316 milions) i l’increment de recursos finalista estatals (122 milions).
A més, la Generalitat tancarà l’any amb un dèficit previst d’uns 1.500 milions d’euros, l’equivalent a entre el 0,7 i el 0,8% del PIB. En aquest sentit, Aragonès va lamentar que fins al dia 5 d’octubre de 2020 el Govern espanyol no va comunicar formalment a les comunitats la flexibilització de l’objectiu de dèficit -fins aleshores regia l’equilibri pressupostari, que va quedar fixat en el 0,2 % -, tot i que ja al març la Comissió Europea havia suspès el compliment de les regles fiscals.
Dèficit
Segons les previsions de dèficit de les comunitats autònomes, Catalunya seria la tercera comunitat de règim comú amb més dèficit el 2020, darrere de València i Múrcia.
La Generalitat ha demanat que les transferències que arribin des del Govern central es facin el més aviat possible per poder destinar-les com més aviat millor a pal·liar la crisi. Mas va destacar també la posada en marxa per part de l’ICF i Avalis de préstecs i avals per import de 833 milions per donar liquiditat a empreses i autònoms.
