Avui és Nadal, demà Sant Esteve i el divendres vinent ens plantem en el 2021. Com cada any, en aquestes dates memorables de retrobament familiar i d’amistats, les emocions afloren. L’entorn nadalenc impulsa la demostració dels sentiments profunds en les relacions humanes. És un moment àlgid per a fer propòsits, passar full, prendre decisions. Són dies de reflexió personal i familiar que ajuden a enfocar les activitats de l’any que ve. En la feina, en la llar, en les aficions, en els comportaments i estil de vida, en el menjar. L’entorn marca el nivell d’esforç necessari per adaptar-se al canvi i ara el que mana, és la pandèmia.
Aquest any és molt especial, ja que les obligades restriccions de mobilitat i d’oci, ens fan quedar a casa amb els nostres. Ningú (persona o algoritme) podria preveure fa tan sols un any, que avui tindríem en el món 1,7 milions de morts i 78 milions de casos confirmats de COVID i que estaríem confinats en diferents graus lluitant perquè aquest mal son acabi d’una vegada. El mal son que ens porta coses positives, com l’avenç i l’acceleració dels avenços científics compartits, i també ens ha donat sentit humà a la digitalització de la qual som més dependents que mai.
Alguns articulistes apunten que el 2021 serà dual, gràcies a la vacuna i totes les mesures que la ciutadania està obligada a seguir pel que fa a la mobilitat i la tri-fórmula m-m-m (mans netes, mascareta, menys contacte social). El punt àlgid de la dualitat es donarà a l’estiu en la que s’aixecaran les restriccions i totes les activitats aturades arrencaran i acceleraran per intentar recuperar moltes de les pèrdues que deixa el rastre de la COVID. A hores d’ara, és encara molt aventurat acceptar aquesta nova onada en la qual desapareix o es controla la COVID. Aquesta intuïció o desig, té uns nivells encara alts d’incertesa. Se sembla una mica la incertesa que hem anat tenint durant molt de tems amb el BREXIT que finalment sembla que s’ha resolt en l’últim moment, en un acord en què no hi haurà taxes o impostos pel trànsit de mercaderies entre el Regne Unit i Europa. Però assolir l’acord tenia data de caducitat decidida pels governs, mentre que el límit de la pandèmia no depèn ni de govern ni de persones.
Aquests dies en què no podrem viatjar, haurem de dedicar el temps de descans, a endreçar, a fer neteja i a altres activitats emocionals com són la música i la lectura. A falta de concerts presencials, podem conformar-nos amb els concerts digitals? Pensar que és un parèntesi obligat ho fa més suportable.
I pel que fa a la lectura que llegim? Com llegim?. A pesar de tota la digitalització, el paper segueix present amb força, resistint amb força a la pandèmia: amb el confinament, molts han tornat als llibres. A les llibreries, trobem en novel—les que són revisions biogràfiques, manuals d’autoajuda que repeteixen receptes emocionals, novel—les històriques o de ficció o d’embolics amorosos, llibres sobre la natura, llibres de poesia i llibre infantils, … La literatura intenta atraure els compradors, seguint el que fa qualsevol sector: continues novetats de curta duració i intentant un gran impacte. El gap generacional marca també les diferencies. Costa que la generació digital es deixi atrapar per un llibre de paper. Entre les novetats deixeu-me comentar el gran impacte del llibre que he devorat en dos dies entre setmana (vol dir dormint encara menys): El fill del xofer d’en Jordi Amat. Llibre obligat per la generació que va viure a Catalunya en primera persona la transició després de la mort del dictador Franco i pels parroquians de les diferents tendències polítiques i socials.
Les connexions emocionals són essencials per afrontar les relacions entre persones, entre persones i empreses i entre empreses. Seguint Ken Hughes, hi ha cinc etapes de connexió emocional que les marques han de gestionar per tal de centrar-se en les persones consumidores: 1) Indiferència: s’ha d’evitar i si es produeix, corregir de seguida. 2) Pena: reconeixent el patiment no n’hi ha prou: cal actuar per reduir-lo o eliminar-lo. 3) Solidaritat: a partir del reconeixement del patiment, ens preocupem per a buscar solucions en cadascun dels aspectes que es puguin identificar. 4) Empatia: l’habilitat en reconèixer i compartir les emocions de l’altre porta a buscar solucions concretes en els seus problemes. 5) Compassió: passar a l’acció amb activitats que materialitzin la seva solidaritat.
Som els resilients del 2020 afrontant el 2021 amb moltes ganes. FELICITATS!
*
gabriel izard@uab.cat
