Els treballadors del sector del joc es van manifestar ahir davant la Generalitat, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, per denunciar la "marginació injustificada" a la que els sotmet el Govern català en mantenir tancada la seva activitat. Segons un comunicat del Col·lectiu Català de Treballadors del Joc, la seva situació de "greuge" no ha canviat des de la primera manifestació que van realitzar el dia 9 de desembre i segueixen sent l’única activitat diürna urbana que roman tancada "sense justificació sanitària ni econòmica".
Els treballadors van reclamar que el sector s’equipari a la resta d’activitats com els centres comercials, gimnasos, teatres o els locals de joc públic, entre d’altres, que tenen obertes les portes.
També van demanar que, sota una suposada prevenció davant el virus, no es prenguin decisions basades en "prejudicis" cap al sector de "forma arbitrària i completament discriminatòria".
El portaveu del Col·lectiu Català de Treballadors del Joc, Victor Duce, va assegurar que el 90% dels empleats només han rebut la prestació del Sepe corresponent a 15 dies d’octubre i "cap més des de llavors". "Fins i tot -afegeix- hi ha casos encara més extrems de persones que no reben cap prestació des del passat juliol. Estem parlant de casos reals i la Generalitat és completament immune a la situació de les persones que treballem en aquest sector", uns 8.000 treballadors repartits en les 183 sales de joc que hi ha a Catalunya.
Mateix tracte
"No demanem privilegis -afirma Duce- només ser tractats com la resta d’activitats comercials i econòmiques; d’això depèn el nostre treball i futur personal". I adverteix al Govern que "el suport rebut per les principals organitzacions sindicals i patronals hauria d’obligar la Generalitat a escoltar les nostres reivindicacions".
Duce feia referència al manifest de suport a les reivindicacions del sector que es va llegir durant la concentració i que estava signat de manera conjunta pels sindicats UGT i CCOO i les patronals Foment i Cecot, a més de les associacions del sector del joc privat.
Dirigit al vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, l’escrit l’insta a incloure al sector del joc privat en l’agenda de desescalada, "equiparant-lo amb la resta del comerç, permetent així reprendre una activitat legal, que genera llocs de treball directes i indirectes i que contribueix en la creació de riquesa social via impostos".
"No comptar -diu el manifest- amb una data d’obertura està generant una angoixa permanent a les 8.000 treballadores i treballadors que, de forma honrosa i estable, es guanyen la vida en aquest sector, que alhora genera 28 mil llocs de treball indirectes en àmbits tan importants com l’hostaleria, l’immobiliari, els serveis de neteja i seguretat, entre d’altres. Totes aquestes persones mereixen el mateix tracte i respecte que la resta de ciutadanes i ciutadans de Catalunya que lluiten per tenir una vida digna i pròspera. No hem d’oblidar que la majoria d’empreses que conformen aquesta indústria són majoritàriament familiars, amb molts anys d’esforç i contribució al desenvolupament de Catalunya".
"No comptar -continua el manifest- amb una data d’obertura no pot respondre a raons sanitàries. El sector demostra que supera la mateixa normativa pública en l’àmbit de prevenció, control i seguretat. A banda, els bingos, casinos i els salons no són espais on existeixin aglomeracions i permeten alhora una traçabilitat per la mateixa obligació de registre d’entrada".
Discriminació
"Tampoc pot respondre a raons d’essencialitat, ja que és discriminatori i arbitrari si ho comparem amb altres sectors que estan actius com gimnasos, teatres, centres comercials, pistes d’esquí o els mateixos punts de venda de joc públic com la loteria o La Grossa".
El manifest expressa també que "a banda de les raons socials, sanitàries i empresarials, el sector del joc privat és un contribuent molt destacat a raó d’aportar 20 milions d’euros al mes a les arques de la Generalitat o, cosa que és el mateix, més de 220 milions d’euros a l’any. Aquesta aportació és més necessària que mai considerant la situació social i econòmica derivada de la pandèmia".
"Demanem -conclou el manifest- a les administracions, públicament, un tracte just i equiparable a la resta de sectors empresarials. L’única petició és poder tornar a treballar".
