La tecnologia Bluetooth i les seves especificacions tècniques, que permeten la comunicació i la transmissió sense fil de veu i dades entre dispositius electrònics mitjançant un enllaç per radiofreqüència, té en els seus orígens diverses dates clau que van marcar un abans i un després en l’enlairament i popularitat d’aquest sistema. L’any 1998 es va formar un consorci d’empreses de telefonia mòbil, informàtica i electrònica per portar al mercat de consum aquest sistema sense fil, que va començar a comercialitzar-se el 2000 i el 2001 va iniciar un vertiginós enlairament que va conduir al fet que, en els primers deu anys de vigència d’aquest sistema, es despatxessin gairebé 2.000 milions de productes habilitats per a Bluetooth.
La tecnologia sense fil Bluetooth, anomenada així per Harald I Bluetooth, el rei danès del segle X que va unificar Dinamarca i Noruega, va ser desenvolupada a finals de la dècada de 1990 per permetre que una àmplia gamma de dispositius funcionessin junts i aviat va aconseguir una popularitat massiva en l’electrònica de consum, segons l’Enciclopèdia Britànica (EB).
1998: l’origen
L’any 1998, el fabricant suec de telèfons mòbils Ericsson va impulsar un consorci de companyies d’informàtica i electrònica per llançar una tecnologia que havien estat desenvolupant durant diversos anys, per alliberar les computadores, telèfons, assistents digitals personals (PDAs) i altres dispositius dels cables necessaris per transferir dades entre si. Ericsson, que havia establert les bases per a una tecnologia de radi de curt abast per a auriculars sense fils, va formar, juntament amb IBM, Intel, Nokia i Toshiba, el consorci Bluetooth SIG (Special Interest Group) formalitzant la creació d’un reemplaçament per al cable utilitzat per a comunicar veu i dades entre aparells electrònics. Un dels objectius fonamentals d’aquest grup era garantir l’estandardització i interoperabilitat d’aquesta nova tecnologia de radi de curt abast per donar suport a la connectivitat i la col·laboració entre diferents productes i indústries.
Respecte de la denominació del sistema, el SIG informa que en una reunió preparatòria d’aquest consorci, Jim Kardach, d’Intel, va suggerir Bluetooth com a nom de codi temporal, dient que "el rei Harald ‘Bluetooth’ Gormsson va ser famós per unir Escandinàvia, tal com pretenem unir les indústries de PCs i cel·lulars amb un enllaç sense fil de curt abast". Aquest nom es va popularitzar i es va estendre convertint-se en sinònim de tecnologia sense fil de curt abast.
El nou protocol tecnològic impulsat pel SIG el 1998 estava destinat a operar en freqüències de radi, en comptes de l’espectre infraroig usat pels controls remots tradicionals, per la qual cosa els dispositius no haurien de mantenir una línia de visió, l’un amb l’altre, per poder comunicar-se sense cables. Unes altres de les característiques clau que li van oferir una popularitat massiva van ser el seu baix consum d’energia, la qual cosa va permetre un funcionament senzill de la bateria, i el seu cost relativament baix, segons l’EB.
Afegeix aquesta font que el consorci Bluetooth SIG va llançar les especificacions de Bluetooth 1.0 el 1999, després d’un període en el qual semblava que el protocol IEEE 802.11b, o Wi-Fi, més costós, però més ràpid, podria tornar obsolet al Bluetooth, després de la qual cosa aquesta tecnologia va començar a guanyar terreny en el mercat.
2000-2001: comença la difusió
La tecnologia es va aplicar per primera vegada el 2000 en telèfons mòbils i computadores d’escriptori, i es va estendre a impressores i ordinadors portàtils el 2001. En el 2000 també es van comercialitzar els primers auriculars amb Bluetooth, segons el lloc especialitzat en tecnologia Bluetooth Studio.
Aquesta tecnologia es va estendre ràpidament, sent 2001 un any revolucionari en la seva història, amb la introducció de la primera impressora, la primera computadora portàtil i el primer quit de "mans lliures" per a automòbil, equipats amb aquest sistema sense fil, portant les coses a un nou nivell.
El 2002 el sistema va arribar als receptors GPS, teclats i ratolins informàtics i càmeres digitals; el 2003 es va estendre als dispositius mèdics i reproductors MP3; el 2006 es va aplicar a marcs de fotos, rellotges digitals i ulleres de sol amb àudio; i el 2012 es va aplicar a les tauletes electròniques de baix consum, llançant-se al llarg dels anys noves versions ampliades i perfeccionades d’aquesta tecnologia. Cap a mitjans d’aquesta dècada, els auriculars Bluetooth per a telèfons mòbils eren gairebé omnipresents i la tecnologia s’estava incorporant a televisors i molts altres productes de consum.
Concebuda originalment com una alternativa sense fil als cables de dades RS-232, la tecnologia Bluetooth s’ha convertit en l’estàndard mundial per a la connectivitat sense fil de curt abast i baixa potència, segons el SIG. Destaquen que ara aquesta tecnologia permet múltiples formes de connexió, des d’un simple "punt a punt", fins a la introducció de les denominades xarxes de malla o "mesh networking", és a dir xarxes amb tots els seus nodes interconnectats que permeten a desenes, centenars o milers de dispositius comunicar-se entre si.
A la fi del primer any de la seva creació, més de 4.000 empreses s’havien inscrit en el Bluetooth SIG, i actualment hi ha més de 33.000 companyies que són membres d’aquest consorci. El 2000, quan es va comercialitzar per primera vegada la tecnologia Bluetooth, cada any es despatxaven al voltant de 800.000 dispositius habilitats per a Bluetooth, i avui dia, s’envien més de 10 milions de dispositius diàriament, segons el SIG.
