El transcurs del temps i de l’edat de les persones, impacta en els canvis individuals i col·lectius. Quan els anys passen, s’acumulen les activitats realitzades en el cistell de la memòria i veiem com canviem nosaltres i el nostre entorn. Les motivacions i preferències es van modelant adaptant-se als diferents moments, generant noves i deferents necessitats.
En els nostres actes de consum, en els nostres actes professionals, en la nostra activitat intel·lectual o física, anem canviant i actuant segons les possibilitats i interessos del moment. La salut és un factor molt important i per això n’estem preocupats quan ens alimentem, i quan patim malalties per raons diverses, tan nostres com de fora. Podem tenir accidents o podem estar infectats, i per això procurem tenir vida i comportaments saludables alhora que complaents. L’economia és un factor determinant en aquests canvis i la forma de mesurar la seva evolució, no és sempre igual.
Els moments claus de la vida, ens porten a ser qui som avui i ens assenyalen com serem després. Els moments claus arranquen en l’entorn familiar i social del moment de la nostra arribada en el món. Després, els recursos per atendre la nostra salut, pel desenvolupament de les capacitats, per la creació de la nostra personalitat, impacten en el que serà el nostre caràcter i forma de ser. Els recursos, la riquesa, el benestar són conceptes que preocupen a la ciutadania i als economistes teòrics que dediquen tems per analitzar dades o fer experiments que ajudin a entendre com evoluciona la societat.
EL BENESTAR
Mesurar el benestar amb criteris economicistes no és suficient. Una de les variables contemplades per indicar la salut econòmica és el creixement. Ara amb la pandèmia, la frenada de l’economia es calcula en termes de la caiguda del PIB. Sembla com si hi hagués una competició per veure a on cau més el PIB i per tant l’economia està pitjor. Igual que quan teníem una bombolla econòmica i el creixement del PIB era notable, es concloïa que l’economia estava millor.
Però el PIB no és necessàriament el millor o únic indicador del benestar: seguint exemples dels premis Nobel (2019), Banerjee i Duflo en el seu llibre “Buena economia para tiempos difíciles” (no traduït al català), un taxista que atura la seva feina a la tarda per visitar a qui estima, redueix la generació d’ingressos i la seva aportació al PIB, alhora que augmenta el seu benestar i felicitat. Que és el benestar doncs? Com es manifesta en les diferents situacions socials? El desenvolupament dels països i zones geogràfiques no és el mateix i l’acceleració de les capacitats productives sovint queda frenada quan s’assoleix certs nivells. A partir de la primera crisi del petroli de 1973, el creixement econòmic ha deixat de ser l’indicador d’èxit del desenvolupament. Ho és la disminució de les desigualtats? Com es mesura?
LES GENERACIONS
Ara mateix, és comuna la percepció que l’avanç entre generacions o la mobilitat social (quants nens aconsegueixen ser millors que els seus pares) ha disminuït i que la situació socioeconòmica dels pares és determinant per la situació que tindran els fills. Tal com explicava Garcia Montalvo el 16 d’Agost a la Vanguardia, la distancia entre la percepció i la realitat pot reduir-se si es coneixen les dades que proporciona l’estudi amb dades econòmiques de mobilitat social entre pares i fills té conegut com l’Atles d’Oportunitats. Construït seguint la metodologia de Opportunity Insights, de la Universitat de Harvard amb experts i intel·lectuals com Raj Chetty, John Friedman y Nathaniel Hendren, l’anàlisi de la mobilitat social apunta que les oportunitats que es donen a Espanya no són tan dolentes: la probabilitat que els fills de les famílies més pobres arribin a la part més alta dels ingressos són pràcticament el doble de les que hi ha als Estats Units o al Regne Unit.
Desiguals, diferents, distints, variats, diversos, distants, allunyats… l’entorn fa les circumstàncies en les quals cadascú desenvolupa les seves capacitats per relacionar-se amb els altres. Es prenen mesures per tal que l’augment de la distància entre els extrems (sobretot degut a l’acumulació de diners dels mega-rics) no provoqui trencaments socials greus? Com seran els efectes individuals de la nova situació derivada de la pandèmia?
*
gabriel izard@uab.cat
