Les dones catalanes van tenir en 2018 un salari mitjà anual 5.350 euros inferior als homes i la bretxa salarial es va situar en un 22,2%, el que representa un descens del 0,8% respecte al 2017, segons l’informe presentat ahir per CCOO. A aquest ritme de descens, la igualtat salarial no s’aconseguiria fins d’aquí a 30 anys. En una roda de premsa telemàtica, la secretària de Dones i Polítiques LGTBI de CCOO Catalunya, Alba Garcia, i la responsable de Polítiques d’Acció Sindical de Gènere de CCOO Catalunya, Lídia Sandalinas, han presentat l’informe, elaborat a partir de les dades de l’Enquesta d’Estructura Salarial.
Segons l’informe, la reducció de la bretxa es deu a un increment superior del salari mitjà anual de les dones, que va créixer un 2,24%, respecte al dels homes, que ho va fer un 1,1%. Per fer front a aquesta situació, García ha subratllat la importància d’exigir el registre salarial, a què estan obligades totes les empreses, l’elaboració de plans d’igualtat, que ja són obligatoris per a les empreses amb més de 100 empleats, així com dotar inspecció de Treball de personal format i especialitzat en gènere.”Els plans d’igualtat són la primera garantia de lluita contra la bretxa. Són un diagnòstic de la situació retributiva dins de l’empresa”, ha destacat García, que ha subratllat que des del sindicat exigiran l’elaboració d’aquests plans, ja sigui a través de la negociació o amb denúncies.
L’estudi mostra que mentre els salaris dels homes van augmentant progressivament amb els anys, el de les dones comencen a disminuir a partir dels 45 anys i la bretxa s’incrementa, fins a arribar al 27,9% en la franja d’edat superior als 55 anys. En concret, per edats, la bretxa salarial evoluciona de la següent manera: 18% en dones menors de 25 anys; 16,3% en dones entre 25 i 34 anys; 19,4% en dones de 35 a 44 anys; 25,1% en dones entre 45 i 54 anys; i 27,9% en dones majors de 55 anys.
Sandalinas ha subratllat que l’increment de la bretxa coincideix amb la franja d’edat en què les dones són mares, que segueix sent una de les principals penalitzacions que pateixen les dones en el mercat laboral. En aquest sentit, el sindicat ha proposat que el permís de paternitat sigui obligatori “per canviar cultures d’organització i laborals i reconèixer que es fa una funció imprescindible per a la societat”.
tipologia
Per tipus d’ocupació, les dades mostren que les dones que treballen en serveis de restauració, personals, de protecció i el ram de la venda tenen un salari mitjà anual un terç per sota que els seus companys i cobren 7.700 euros anuals menys. En el cas dels contractes, la bretxa es manté en un 24,5% en els indefinits i en el 7,6% en els temporals.
Pel que fa a el tipus de jornada, per primera vegada, la bretxa salarial entre les persones que treballen a temps parcial, que se situa en un 16,3%, supera la desigualtat que pateixen les treballadores a jornada completa, que és del 14,3 %. En aquest cas, també és destacable que un 23% de les dones que treballen ho fan a temps parcial, mentre que en el cas dels homes només ocorre en el 8% dels casos.
