Els preus van caure un 1% interanual al maig a Catalunya, amb la qual cosa, en el que va d’any, els preus ja acumulen un descens de l’1,3% interanual en comparació amb els cinc primers mesos del 2019. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) va donar a conèixer ahir la dada de l’IPC del mes de maig, que revela que al conjunt d’Espanya els preus van caure un 0,9% interanual pel descens dels carburants al mig de la pandèmia de la Covid-19.
En comparació amb l’abril, no hi va haver variació en els preus (0%) a Catalunya, però el descens dels preus interanual va ser encara més acusat al maig que a l’abril a la comunitat, quan es va registrar una baixada del 0,7% interanual.
A Catalunya els majors descensos interanuals al maig es van donar en el transport (- 8,6%) i en l’habitatge (- 5,4%), i en canvi els aliments i les begudes no alcohòliques es van continuar encarint (+ 3,4%).
Pel que fa al conjunt d’Espanya, el 0,9% interanual de descens dels preus registrat al maig és el major retrocés de la taxa anual de l’índex de preus del consum (IPC) des de fa quatre anys, i se situa dues dècimes per sota de la registrada a l’abril (0,7%) pel descens dels carburants, mentre que els aliments van seguir pujant, encara que de forma més moderada.
transport
En el capítol del transport, on s’inclouen els carburants, els preus van caure a tot Espanya un 8% al maig en taxa anual, més d’un punt per sota de la davallada del mes anterior, mentre que els d’aliments van pujar un 3,5%, cinc dècimes menys que l’alça de l’abril.
CCOO comentava respecta a l’IPC que “la deflació de l’1% al mes de maig i l’estabilitat de la inflació subjacent és compatible amb l’encariment d’elements centrals en la despesa corrent de les persones treballadores, com són els aliments no elaborats o el preu de l’habitatge que el primer trimestre va pujar un 3,2% segons l’IPC. Mantenir la capacitat adquisitiva dels treballadors és una important garantia d’estabilitat macroeconòmica quan el sector exterior està aturat en gran mesura”.
El sindicat afegeix respecte a aquesta tendència de l’IPC, que “davant un escenari deflacionari, són inajornables mesures expansives en les polítiques fiscals i monetàries, i un especial l’impuls de les polítiques públiques, ja sigui mitjançant inversions que tinguin un efecte tractor sobre el teixit productiu, com incidint en les capacitats i competències de les persones treballadores”.
