Entrant a la passarel·la del Parc Vallparadís, el grup de joves que tenia un aparell de música amb un alt volum a la sortida va baixar-lo quan ens acostàvem, tocant el mòbil. Aquest gest, impossible fa uns anys, es converteix en quotidià i habitual, assolint gràcies al confinament, quotes inimaginables. La gestió en remot redueix la distància. Connectem remotament moltíssimes coses i ens hi hem acostumat molt ràpidament gràcies a l’eficiència en la vida personal i professional. Ja no cal tocar el botó de l’aparell, quan el pots gestionar amb el dispositiu que tens a la mà o a la pantalla.
Paguem o cobrem remotament i ja no cal anar al banc. Comprem o venem remotament i es redueixen les visites comercials. Interactuem amb grups intercanviant imatges i vídeos, reduint significativament el buit de la distància. Lo remot va començar a finals del segle XIX amb la ràdio o el telèfon, reduint les distàncies de comunicació brutalment. En canvi la recent explosió d’internet estableix una nova manera de relacionar-se entre les persones, les empreses, els grups socials, i en definitiva, tot el que envolta a l’economia. Molt! Tant, que la valoració dels que han creat empreses que avui en dia són imprescindibles pel funcionament d’internet, s’han controvertit en els més rics del món.
La importància del remot en el moment de crisi sanitària mundial, augmenta. Augmenta perquè les empreses han fomentat el teletreball per no quedar aturades. Perquè el món educatiu ha continuat acostant els professors als alumnes a través de les connexions remotes. Perquè les xarxes socials es converteixen en el mitjà més ràpid de comunicació de notícies que tot i ser sovint poc contrastades, es difonen ràpidament. També, perquè els mitjans de comunicació tradicionals, ràdios, televisions, diaris, han continuat amb l’activitat deixant molts professionals treballant des de casa. La importància del remot es “monetaritza” (convertir en diners les relacions virtuals, com molts emprenedors volen i busquen), tal com podem veure en els números de tres empreses rellevants (dades 2018 extretes de l’últim llibre de Gay de Liébana):
Amazon ven per 232,9 bilions de dòlars i en guanya després d’impostos 10, el 4,3 %; Facebook ven per 55,8 i en guanya 22,1, el 39,6 %(!!). Microsoft ven per 119,3 i guanya 16,6, el 15,1 %. Amazon fa lliuraments i gestiona infraestructures i els serveis necessiten molts esforços de persones i eines, inverteix el 12 % sobre vendes en i+d. Facebook no lliura res i inverteix en i+d el 18 %. Microsoft s’ha d’instal·lar i donar suport (en tota la seva amplíssima oferta de software, també pel remot) i inverteix el 13 % en i-D.
La inversió en i+d d’Amazon (29 mil milions de dòlars) és pràcticament el doble del que s’inverteix a l’estat espanyol, d’uns 15 mil milions d’euros!!
La importància del remot es manifesta cruelment també durant la crisi del coronavirus: El grup de 25 persones conegudes més riques del món (segons la revista Forbes de 23/5/2020) han guanyat 255 bilions de dòlars durant els darrers dos mesos: en primera posició mundial trobem a Jeff Bezos d’Amazon que te una fortuna de 150 mil milions de dòlars, n’ha acumulat 30, Bill Gates de Microsoft en segona posició amb 106, n’ha guanyat 12, Mark Zuckerberg ara a la quarta posició té 86,5 mil milions i en guanya 31,4. És el campió mundial de l’augment de patrimoni en aquest període. Campió enorme. En la llista, l’Amancio Ortega d’Inditex, queda relegat a la posició 10 amb una fortuna de 60,5 i augment de 5,2. Observeu que el de Facebook ha guanyat en dos mesos la meitat de tot el que té el propietari de Zara! Tot plegat fa reflexionar si la monetarització de lo remot és una bogeria.
I seguint comparant, la despesa en pensions a tot l’Estat Espanyol en l’any 2019 va ser de 154 mil milions d’euros (el valor de la fortuna de l’amo d’Amazon), que és la quantitat més gran de la història i representa el 42, 1 % de tot el pressupost de l’Estat amb un augment del 6,8 % respecte a l’any anterior. Com que hi ha més gent gran, les prestacions han d’augmentar. Les estadístiques ens diuen també que el PIB o renda per càpita l’any 2019 era de 26.440 euros (augment del 2,8 %) i el PIB que es va generar va ser d’1,25 bilions d’euros. Bé, com que el 2015 el creixement va saltar de l’1,4 % de 2014 al 3,8 (xifra no vista des de 2007, abans de la caiguda deguda a la crisi del totxo), en els següents anys s’ha anat reduint lentament, com si s’anés preparant davant de la caiguda impressionant que tindrem enguany. El PIB de 1,25 bilions te una inversió de i+d de 15 mil milions (el 1,2 %). Alguna cosa no va be oi?
Lo remot guanya i les xifres espanten. Que petitets que som quan veiem aquestes dades. Els que inverteixen més en i+d són els que tenen dades més positives. O és a l’inrevés? Com que tenen dades positives inverteixen més en i+d? en qualsevol cas en remot o sense, avui ens hem de reactivar i tal com diu l’eslògan de moda #estonotienequeparar; EactiVate!
gabriel izard@uab.cat
