Després de decretar l’estat d’alarma i confinament, els pocs vianants del carrer canvien de vorera per no creuar-se amb altres. En temps normals això hauria sigut una clara actitud de desconfiança, però ara no estem en temps normals. La vigilància sobre el que fem i fan els altres s’ha convertit de sobte en un component vital de la nostra activitat. Moltes coses canvien ràpidament davant de moments de crisi global, que ens exigeix un sobreesforç del qual no estem acostumats i preparats. Les mesures que es prenen per part de les autoritats també pequen de la manca de preparació i experiència en situacions semblants anteriors, i per això ens apuntem a missatges que puguin ajudar a superar aquest tràngol.
Els apuntadors i analistes de temes econòmics s’afegeixen en les sol·licituds de mesures per assegurar que el futur econòmic no es bloquejarà i que els agents productius i socials tindran els suports necessaris per a recomençar amb força en aquest nou futur que tindrem. Mesures econòmiques sobre els diners que circulen i sobre la confiança dels agents.
Per exemple J.R. Rallo apunta que sobre els diners, s’ajornin els cobraments d’impostos, s’implantin bonificacions fiscals en què retardin els cobraments als deutors, es rescatin plans de pensions sense penalització fiscal i s’avali els deutors sense que l’augment de risc es descontroli. Sobre la confiança o solvència, aposta per una rebaixa (no només ajornaments) d’impostos, més prestacions pels aturats, un pla per amortitzar el nou deute que es genera amb les mesures anteriors, i una revisió del marc reglamentari per baixar les implicacions sobre el cost als agents econòmics i la ciutadania.
Els experts en neuropsiquiatria (A. Bulbuena de l’H. del Mar) recorden també que no estem o estem preparats per passar-hi totes les hores del dia en un espai tancat i durant dies i dies i que el confinament a què estem sotmesos per evitar la propagació del coronavirus es farà més dur a partir del desè dia. Per això hi ha receptes: trencar l’aïllament de manera telemàtica.
Trucar la gent que ens estimem o que ens necessita, organitzat jocs virtuals entre famílies amb nens, fer sopars per videoconferència, sortir al balcó a parlar amb els veïns o a simplement cantar. Hem de ser hàbils i creatius. I reclama que les administracions incentivin aquestes iniciatives, igual com organitzen festes majors als pobles i ciutats enviant missatges positius, quan s’està posant només l’accent en la restricció i en els missatges punitius, es posen sancions, diuen que enviaran l’exèrcit, però en lloc d’enviar tants missatges de guerra n’haurien de fer arribar de pau, de suport emocional.
La tecnologia digital ajuda a reduir l’impacte de la pandèmia. Les universitats i moltes escoles segueixen impartint classes, sobre-carregant les tasques dels professors poc avesats en els programaris que els acosten telemàticament als estudiants. Jo ja he provat 3 maneres diferents de fer classes virtuals i content amb els resultats, confirmo rotundament que aquesta ha estat una de les setmanes més estressants de la meva vida docent per l’excés d’atenció a aspectes no relacionats amb els continguts docents.
Dues coses més: 1) Seguint les reflexions que apunta l’article d’en Yuval Noah Harari “the world after coronavirus” (FT 20-3-20), si la temperatura corporal de tots s’enviés diàriament a una base de dades centralitzada i un algoritme prengués decisions sobre els confinaments, les anàlisis i les actuacions urgents, la pandèmia es reduiria dràsticament. Volem això?
2) Un fort aplaudiment a dos col·lectius: els treballadors de la sanitat i els treballadors de la distribució comercial. I també als transportistes i la gent de la cadena agro-alimentaria. El sobre esforç físic i psicològic que exerceixen tampoc és normal i tot el que fan i faran és una aportació enorme a la confiança que tant necessitem.
Anotació final: Com pot ser que Amazon segueixi repartint productes no bàsics? És una acció oportunista per augmentar les vendes i els guanys?. És Amazon l’únic futur? És la fi del comerç de proximitat? Com ho tindrà a la sortida d’aquesta crisi?
L’escassejat d’un producte com el voluminós i visible paper de vàter, provoca més demanda per la por que s’acabi. Doncs tinguem confiança!, no s’acabarà!
gabriel izard@uab.cat
