Quatre empresàries d’èxit i reconeguda trajectòria es van posar davant d’un mirall imaginari a la Nova Jazz Cava per reflexionar, amb un to molt directe, franc i ple de matisos, sobre els seus inicis, experiència, reptes assolits, i també fracassos, sense oblidar tot allò que s’han vist obligades a superar pel fet de ser dones en un món empresarial encara molt masculí. Núria Betriu, Maria Jesús Sabatés, Natàlia Cugueró i Joana Amat va protagonitzar la sessió "Empresàries km0", organitzada pel Club Cecot de Màrqueting i Vendes i que va omplir la Jazz Cava d’un públic atent que, sense dubte, es va enriquir personalment i professionalment amb els testimonis d’aquestes dones que han aconseguit trencar barreres.
El moderador, Josep Arnero, cap de redacció i responsable de la secció d’economia de Diari de Terrassa, va voler que el públic conegués les seves històries des del començament, des dels inicis, amb totes les dificultats que van haver de superar. Joana Amat, vicepresidenta d’Amat Immobiliaris, va recordar que "la meva mare es va quedar viuda amb vint-i-cinc anys i va decidir tirar endavant. Amb deu anys, la meva germana i jo ja fèiem rebuts". Quan van assumir el lideratge de l’empresa, "volíem ser les millors, només amb dones, i canviar-ho tot. Érem molt joves i no érem ben rebudes al sector". Natàlia Cugueró, sòcia de Get a Partner, va remarcar que "la consultoria i la gestoria és un sector molt tradicional. Vam haver de picar pedra, ser molt perseverants i insistents". Per la seva banda, la Maria Jesús Sabatés, vicepresidenta d’Eurofragance, empresa familiar, va recordar que el seu germà, Santiago Sabatés, actual Ceo, va convèncer el seu pare, que era soci d’una companyia de fragàncies i aromes, per crear una nova empresa, pròpia. "Vam començar en un garatge. Els primers anys, esmorzàvem, menjàvem i sopàvem "empresa"", va dir per exemplificar una dedicació plena.
La que va ser directora general d’Indústria, Núria Betriu, actual consellera delegada de Pastisart, va assegurar que se sent "reprenedora perquè hem pres el relleu de tres famílies catalanes que van decidir professionalitzar l’empresa". La Joana i la seva germana Immaculada van ser pioneres i han contribuït molt a renovar el sector de les finques. I no ha estat fàcil. "El 1982 vam obrir una botiga a peu de carrer i el Col·legi d’Apis ens va dir que desprestigiaven el sector, que havíem d’estar en un entresol, com els notaris. També vam crear programes informàtics de gestió…i resulta que ningú els volia. Vam ajudar a crear Idealista perquè creiem que el producte s’havia de conèixer arreu i encara lluiten per millorar aquest àmbit professional perquè estem descontentes amb coses que estan passant".
Les restriccions normatives
En els primers temps, un dels hàndicaps més importants dels emprenedors, segons Sabatés, és el finançament. "Era molt dur. Ara amb un "speed" de 5 minuts pots aconseguir cent mil euros d’un Business Àngels; també els fons d’inversió poden apostar per tu si els hi agrada el teu projecte". Per a Núria Betriu, al contrari, ara les "restriccions normatives" no ajuden al fet d’emprendre: "No frena el teu projecte però es triga més". Per a Natàlia Cugueró, ara "el fracàs no està tan mal vist com abans". I el que sembla que no acaba d’evolucionar són les diferències de gènere. "Una dona, en una reunió plena d’homes, és més difícil que l’escoltin", diu Cugueró. "La dona ho té difícil. Ha de dir 25 vegades la mateixa cosa, de manera diferent, perquè li facin cas", remarca Sabatés.
I per què emprendre? "Em costa que em manin. M’agrada visualitzar coses i fer-les realitat de manera col·laborativa; per això s’ha de tenir un perfil que t’agradi cert risc", respon Cugueró. Per a Vilalta, en l’èxit d’emprendre "a banda d’una idea diferent i disruptiva, hi ha d’haver un equip preparat, que aporti valor al projecte. I que equip i capital tinguin una mirada flexible perquè avui en dia tot va molt de pressa". Per Sabatés, "emprendre és un verb, ni bo ni dolent; el que és important és l’acció. Tenir un projecte que il·lusioni".
I què riscos, al marge dels econòmics, han hagut de superar? "Jo veia que l’empresa es podia menjar la família, que perjudicava els vincles familiars (són cinc germans)", diu la Maria Jesús Sabatés. "Però això ho hem superat. Trenta anys després, els cinc germans fem un viatge junts cada any i ens ho passem pipa". Per la Joana Amat, el repte més important va ser l’entrada de la tercera generació familiar a l’empresa. "Ho vam fer bé però ens vam equivocar en el temps. Va venir la crisi, i no era el moment adequat per la incorporació. Això ens va obligar a retardar-la cinc anys". Per Betriu, en "una empresa de sis accionistes, la governança no és fàcil. Tothom ha de posar per davant el projecte per sobre dels seus petits interessos".
La internacionalització, el màrqueting, els fracassos i les quotes per ajudar a assolir la paritat entre homes i dones també van tenir el seu espai en el debat. "Quan la distancia és tan gran, les quotes són imprescindibles i jo no sóc de quotes", va remarcar la Joana Amat. "Les quotes obligatòries el que fan és ajudar a transformar les situacions. Però l’abús no és bo perquè es pot donar a entendre que una dona ocupa un determinar lloc no pel seu talent sinó per la quota en qüestió i això és negatiu", va afegir la Núria Betriu. A la Natàlia Cugueró, no li agraden però "són necessaris". Sabatés, en canvi, va ser molt contundent en aquest apartat. "Valorem la persona i el seu talent, sigui dona o home. No m’agrada parlar de quotes. A més, hi ha poques persones amb bon nas (l’empresa és de fragàncies)". En la internacionalització, totes van coincidir en el fet que és un procés que ha de ser lent i molt conscient i que ha de començar per una fase exportadora per conèixer els mercats on després es pot implantar l’empresa. A Eurofragance, la globalització li marca dues tendències. "Per una banda, et facilita vendre certs productes perquè les tendències es comparteixin arreu, però també apareixen nous nínxols de mercats de perfumeria que aposten per la seva individualitat, per diferenciar-se de la resta, i també hem de ser-hi".
Sabatés té molt clar on es poden abocar recursos." Si una zona no t’aporta el 10% de la facturació de les vendes exteriors, no t’hi fiquis perquè desaprofitaràs recursos", va afirmar. Per Betriu, la internacionalització obliga l’empresa a sortir de la zona de confort i per assolir això amb èxit "s’ha d’incorporar talent". Natàlia Cugueró va ressaltar el valor de la marca Barcelona que "fa que molta gent vulgui emprendre aquí i això ens ajuda".
Aprendre dels fracasos
I els fracassos com se’ls prenen? "L’important no és fracassar, sinó com reaccionis l’endemà", va dir Núria Betriu. "A ningú li surten sempre les coses com espera. I has d’estar preparada. El que és important és que t’aixequis de pressa", afegeix Maria Jesús Sabatés. Joana Amat, una empresària que ha assolit indubtablement molt èxit, va reconèixer que ha tingut "fracassos importants que ens han costat molt d’entendre".
En el torn de preguntes, es va plantejar una que va anar directe a l’ADN empresarial: els guanys econòmics. Núria Betriu va dir que, com no pot ser d’una altra manera, una empresa està per fer beneficis però el que és "important és com es guanyen" aquests diners i "l’empremta que la companyia pot deixar". Cugueró té molt clar que una "empresa ha de ser sostenible econòmicament, socialment i mediambientalment", mentre que la Joana Amat va recordar que al començament tenia una situació de "supervivència" i que ara la major part es reinverteix en la mateixa empresa "per seguir treballant".
La sessió va concloure amb la intervenció d’Antoni Abad, president de Cecot, que va elogiar la trajectòria de les quatre empresàries, a les que va qualificar de "persones excepcionals amb un perfil que combina talent, risc, bondat i bon humor". Finalment, Abad va anunciar que Valentí Clotet deixa la presència del Club Cecot per motius professionals i que el càrrec serà ocupat per Pol Fantoba. Clotet va agrair l’esforç de tot el seu equip que ha assolit cites tan ben acollides com el mateix debat de dijous a la nit que va omplir de públic la Nova Jazz Cava.
