La licitació d’obres i serveis de Catalunya va experimentar el 2019 un increment del 17% respecte a l’any anterior, aconseguint els 1.947 milions d’euros, gràcies a una major inversió de l’administració de l’Estat i la Generalitat. Aquests són les dades recollides en l’Informe de licitació d’obres i serveis de Catalunya en 2019 que la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC) va presentar ahir. El president de la CCOC, Joaquim Llansó, va justificar aquesta embranzida, especialment important en l’obra civil (un 57% sobre el total), per una major inversió de l’administració central i autonòmica, però considera que és "insuficient" i hauria de ser "equivalent al Producte Interior Brut català".
L’import licitat per l’Administració General de l’Estat va registrar un increment d’un 118% respecte a l’exercici de 2018, arribant fins als 551 milions d’euros. Malgrat aquest augment, la licitació en infraestructures econòmiques i socials que actualment Catalunya rep és, segons Llansó, "molt per sota de la licitació mínima que li correspon", considerant la seva capacitat productiva i econòmica com a comunitat autònoma. El president de la CCOC considera que la licitació d’obres i serveis hauria de situar-se en una xifra del 2,2% del PIB català, tenint en compte els resultats dels països desenvolupats d’Europa. El volum licitat per l’administració local ha sofert una reducció d’un 18% respecte al 2018, que es tradueix en 186 milions menys.
Import més gran
Malgrat aquest declivi, segons Llansó ocasionat pels cicles de comicis locals, continua sent l’administració amb el import més gran licitat, amb un 45% del total. La Generalitat va incrementar la licitació oficial en obres en un 46% gràcies a la inversió en infraestructures viàries, en contrast amb la licitació en serveis, que va descendir un 86% respecte a 2018.
La CCOC va voler posar l’accent en la necessitat d’acords entre les administracions i la importància d’aprovar els pressupostos per a poder invertir en nous projectes d’infraestructures i recuperar els equipaments actualment infrautilitzats. Llansó va recalcar així mateix les reivindicacions de la CCOC en matèria d’infraestructures, exigint a l’administració central una gestió més directa des dels organismes locals i regionals i una inversió de 10.000 milions per a acabar amb el "dèficit estructural" en el volum d’infraestructures i licitacions.
L’import licitat per l’Administració General de l’Estat (AGE) ha estat de 551 milions d’euros, el 28% del total, amb un augment del 118%, si bé partia d’una activitat inusualment baixa els darrers anys. Destaquen com a principals organismes: CILSA, Centro Intermodal de Logística S.A, SME, participada en un 51,5% per l’Autoritat Portuària de Barcelona, 114 milions d’euros; ADIF-Alta Velocidad, 110; ADIF, 106; Dirección General de Carreteras, 66; AENA, 46; i l’Autoritat Portuaria de Tarragona, 43.
Pel que fa a la Generalitat, la licitació ha augmentat un 46%, amb un import total de 519 milions d’euros, el 27% del total. Destaquen com a principals organismes: Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, S.A.U., 241 milions d’euros; Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, 60; Ports de la Generalitat, 46; i l’Agència Catalana de l’Aigua, 40. Per altra banda, la licitació de serveis que són d’interès de les empreses constructores i els seus grups ha assolit l’any 2019 uns 1.028 milions d’euros. Per administracions, la Generalitat ha licitat el 38% del total; l’Administració Local, el 37%; i l’Administració Central de l’Estat, el 25%.
