CaixaBank va obtenir un benefici de 1.705 milions d’euros en 2019, un 14,1% menys que l’any anterior, per l’impacte de l’ ERO, i ha tancat la porta a participar en qualsevol procés de fusió, en entendre que té la dimensió i diversificació adequades per competir amb èxit. L’acord laboral que l’entitat va signar l’any passat amb els sindicats, que va tenir un cost brut de 978 milions d’euros i va suposar la sortida d’uns 2.000 empleats, ha condicionat el resultat anual del grup, que sense aquest impacte hauria guanyat un 20,4% més, fins als 2.390 milions. La Borsa va rebre ahir amb fortes pujades els resultats de CaixaBank, que van ser valorats tant pel president del banc, Jordi Gual, com pel conseller delegat de l’entitat, Gonzalo Gortázar, tenint en compte l’entorn de baixos tipus, la moderació del crèdit i el complex context internacional, marcat per qüestions com el ‘brexit’ o la guerra comercial Xina-Estats Units.
I és que CaixaBank va aconseguir incrementar un 1,2% els seus ingressos ‘core’, aquells derivats de la seva activitat principal, fins als 8.316 milions, ha reduït la seva morositat fins al 3,6%, un punt menys que fa un any, i ha augmentat la seva ràtio de capital (CET1) fins al 12%. Jordi Gual va destacar que el marge d’interessos ha crescut fins als 4.951 milions, un 0,9% i això malgrat els tipus d’interès negatius, una situació que podria mantenir-se fins a mitjan 2021, per a començar a pujar "suaument" fins a 2024, passant del tipus 0. En qualsevol cas, Gual va manifestar que l’entitat manté una política de "prudència" amb relació als tipus d’interès i que treballen amb la hipòtesi que es mantinguin baixos a llarg termini. En la roda de premsa de presentació dels resultats, que una vegada més es va celebrar a València, on l’entitat va traslladar la seva seu social fa una mica més de dos anys, Gual també va deixar clar que CaixaBank no participarà en un eventual procés de concentració: "Les distraccions de fusions no ens interessen", va afirmar Gual.
Creixement orgànic
En aquest sentit, va argumentar que l’actual pla estratègic només contempla el creixement orgànic i que el banc té una grandària, una diversificació i una presència territorial que li permet "competir amb èxit" a Espanya. Per part seva, Gonzalo Gortázar va revelar que l’entitat ha donat sortida des de 2014 a uns 5.000 empleats a través de plans de baixes voluntàries, encara que en paral·lel ha contractat a uns 2.000 joves per rejovenir la seva actual plantilla, fonamentalment a Barcelona i voltants.
"Tenim una visió sobre la renovació de la plantilla molt positiva", va afirmar Gortázar, que va garantir que no es preveuen nous plans de reducció de personal al marge del programa de desvinculacions voluntàries incentivades que hi ha actualment en marxa i que està exclusivament dirigit a empleats de 58 o més anys de les províncies de Barcelona i Terol. En clau política, Gual va demanar al nou Govern de PSOE i Podem que promogui "polítiques favorables a la confiança i la creació d’ocupació" i que "no descuri" la necessitat de continuar reduint el dèficit públic i el deute.
Demandes al Govern espanyol
A Espanya, on la taxa de desocupació "es manté massa alta", segons Gual, resulta "essencial" que el nou Govern liderat per Pedro Sánchez impulsi polítiques a favor de la confiança i l’ocupació, atès que "aquest és un ingredient clau per a un creixement més inclusiu de l’economia". En relació amb l’activitat comercial, l’entitat va aconseguir augmentar la quota de mercat en les més destacades. En nòmines, per exemple, CaixaBank acapara el 27,1% de totes les que estan domiciliades a Espanya.
Gonzalo Gortázar va destacar també el bon comportament del negoci de venda de productes com a telèfons mòbils, televisors o fins i tot cotxes. El conseller delegat va assegurar que l’any passat aquesta activitat va aportar 100 milions de marge al grup. En relació amb a la situació política, el conseller delegat de l’entitat, Gonzalo Gortázar va destacar que és positiu que s’hagi configurat un govern de coalició perquè facilita que hi hagi un executiu que pugui desenvolupar una estratègia legislativa.
