BBVA va acollir ahir una nova sessió del cicle empresarial que organitza conjuntament amb Diari de Terrassa, i que en aquesta ocasió es va centrar en els reptes empresarials i socials dels pròxims anys. Carles Soteres, director de zona de BBVA a Terrassa, va donar la benvinguda al públic, molt nombrós, i va insistir en el fet que aquests actes s’impulsen, precisament, per estar “al costat dels clients”. Soteres va parlar de l’actualitat del banc, recordant que BBVA ara mateix significa “transformació i sostenibilitat” i també una forta aposta tecnològica que li permet disposar de la millor app del món. També va ressaltar, davant un públic eminentment empresarial, la forta especialització del banc per “donar impuls a les empreses”. L’historiador terrassenc Xavier Marcet, president de la consultora Lead to Change, va parlar posteriorment sobre els 10 reptes de futur per a l’empresa i la societat de la dècada vinent. El ponent va realitzar una presentació en la qual va detallar aquests reptes donant informació perquè el públic reflexionés. Posteriorment, va ser entrevistat per Josep Arnero, cap de redacció de Diari de Terrassa, i va rebre moltes preguntes del públic. El primer punt d’aquest decàleg de futur és la diferència entre un negoci i una empresa, que s’anirà accentuant en els pròxims anys. “Un negoci es pot fer només amb tecnologia”, va dir posant com a exemple les grans plataformes digitals, però les empreses són diferents perquè, al marge del negoci legítim, generen llocs de treball, fan comunitats de persones i tenen la capacitat d’equilibrar la societat”.
Exèrcit de precaris
El negoci que només es fa amb tecnologia “només pensa en si mateix i crea, a més, un exèrcit de precaris”. Davant això va insistir en el fet que realment “són empreses industrials les que necessitem, com el model de Terrassa de tota la vida, que tenen les persones al centre i passen de generació en generació”. El ponent va reconèixer que no l’interessa el model “on una elit tecnològica ho controla tot; en la part baixa hi ha aquest exercit de precariat, i al mig, res”. La tecnologia serà cada vegada més important, de forma exponencial, i ens “permetrà prendre decisions de més qualitat. “La tecnologia no ens farà perdre la feina però sí que la perdrem si no són capaços d’adaptar-nos”. En aquest sentit, més que el model del Silicon Valley, tot reconeixent les seves virtuts, li interessa el de “Detroit dels anys 70”. Perquè l’empresa de futur ha de salvaguardar alguns valors de tota la vida. “Fem molta innovació i tecnologia però hem de fer molta més responsabilitat social que fins ara. En això ens hem equivocat”. Un altre repte és tenir clara la diferència entre èxit i consistència. “Les empreses és difícil que sempre tinguin èxit. La consistència serà important en el sentit de la capacitat de fer dues coses a la vegada: donar resultats positius i saber adaptar-se”.
Estratègia i planificació
Les empreses hauran de tenir molt clar, a partir d’ara, la diferència entre estratègia i planificació. “Tradicionalment, hem funcionat amb estratègia i planificació però ara no és el mateix. Crec que ara el problema és que el món canvia més ràpid que la nostra capacitat de planificació. Per això, hem de trobar formes d’estratègies separades de la planificació”. Marcet també va establir una clara diferència entre innovació i tecnologia. “Vivim una sobredosi permanent de tecnologia però la innovació no és la tecnologia. La innovació es crear valor per al teu client d’una forma nova. I això es pot fer amb tecnologia …o sense tecnologia. Per tant, no s’ha de confondre innovació i tecnologia”.
Un altre punt d’aquest decàleg fa referència a la diferència entre talent i no talent, que Marcet ho té molt clar. “La gent de talent en les empreses són aquelles que donen resultats i saben adaptar-se; la gent de no talent és aquella que ha dimitit d’adaptar-se, amb la qual cosa és molt difícil que donin resultats. La tecnologia, evidentment, és un factor d’adaptació però no és l’únic. Un altre és l’agilitat, és a dir, la forma que fa que les coses funcionin”. Una altra qüestió se centra en la diferència entre formar-se i aprendre. “Normalment, les empreses quan volen canviar envien la gent a formar-se però en realitat el que volen no és formar-se, sinó transformar-se. Per tant, no s’ha de confondre la formació, és a dir, anar a classe, amb aprendre, que és la capacitat de desplegar noves capacitats”. Un altre punt important en la dècada actual és la diferència entre l’ecosistema i egosistema. Les empreses són, de fet, organismes vius, totes elles són petits ecosistemes que vénen determinats amb la forma que la gent es relaciona. “Si hi ha empatia i capacitat de posar-se en lloc de l’altre, això genera confiança. Quan això no passa, és una empresa egosistèmica perquè la gent pensa només en ella i el seu equip i això no funcionarà bé”. També va parlar del gran canvi que es trobaran les empreses els anys vinents per l’impacte de la robòtica i la intel·ligència artificial. En aquest sentit, va deixar clar que les “empreses que s’adaptaran seran aquelles que la seva gent pensa que el canvi no són els altres, sinó un mateix en transició”. I va deixar clar, ja amb l’entrevista amb Josep Arnero, que les pimes no podran impulsar aquesta tecnologia però sí que podran aprofitar-la. “Es tracta de què estiguin atentes, que apostin per les aplicacions que més els interessin”.
El ponent també va reflexionar sobre la diferència entre manar i liderar. “Les empreses no només necessiten tenir cadena de comandaments, sinó també cadenes d’inspiració, gent que faci perímetres de confiança”. Per últim, en el seu decàleg, Xavier Marcet va parlar d’allò que fa diferent les empreses memorables. “Són aquelles que creixen fent créixer; a la seva gent, als seus clients i també al territori on està implantada”.
