S’acaba de publicar el creixement del Producte Interior Brut del gegant xinés per l’any 2019. Ha estat el pitjor des de fa vint-i-nou anys. Hauran entrat en recessió? Serà molt negatiu? Doncs prepareu-vos que aquí va la quantitat ínfima que han crescut: ni més ni menys que un 6,1%. Caram! No és pas gens dolent, oi?
De fet, quan l’economia europea o nord-americana creixen un percentatge tan elevat com aquest, tothom està preocupat per just el contrari. Això seria una senyal inequívoca de que l’economia s’està sobreescalfant i caldria preveure que tard o d’hora hi hauria una correcció del mercat, en forma d’una nova recessió que suavitzaria el creixement percentual en el cas d’analitzar un període temporal major. Però sembla que a Xina les coses són totalment diferents.
El problema és que aquest creixement desmesurat de l’economia xinesa és insostenible en tots els sentits i, sobre tot, en l’àmbit mediambiental. Aquí a Europa cada cop estem més preocupats en la sostenibilitat empresarial. De fet, fins i tot ara s’està intentant monetitzar l’impacte ecològic de les carteres dels fons de pensions. És a dir, ja hi ha inversors institucionals que pretenen valorar si les empreses on inverteixen -comprant les seves accions o altres actius financers- són mediambientalment sostenibles o no.
Però quan són els xinesos els que compren empreses europees i americanes, i no pas a l’inrevés, no sembla que aquesta sigui la solució al problema. Cal fer encara més pedagogia en aquest sentit per aconseguir que els països que més produeixen, contaminin menys.
Mentrestant, no farem res més que posar un petitíssim granet de sorra quan es pretén arreglar el planeta deixant el cotxe a casa i agafant el transport públic. Bé, com a mínim tindrem la consciència tranquil·la però igualment contaminada degut al creixement econòmic xinès.
*
jtorres@urbegrup.com
