Un l’alt percentatge d’empreses operen actualment a un o més països de la Unió Europea (UE), però també són moltes les que continuen tenint problemes burocràtics per a vendre, comprar o prestar serveis al mercat únic, segons l’estudi d’Eurochambres sobre les barreres que encara presenta aquest, per a l’activitat empresarial. Es tracta d’un estudi basat en una enquesta a 1.107 empreses radicades als 27 països de la UE.
Quan en el procés d’exportació a països de la UE es generen problemes que sobrepassen les capacitats dels empresaris, aquests recorren, sempre o quasi sempre, a la Cambra de Comerç de referència en el seu país d’origen en un 74,9% de les ocasions. I ho fan com a entitats especialitzades en la internacionalització i en els tràmits legals necessaris a cada país i que, a més, ofereixen les facilitats que suposa treballar en xarxa amb les cambres dels països europeus i de tot el món. En aquest sentit, la Cambra de Comerç de Terrassa, disposa d’un servei específic d’assessorament jurídic internacional, format per advocats especialitzats en comerç exterior, que donen suport i orienten a les empreses exportadores o en procés d’internacionalització
Advocat especialitzat
Segons l’estudi, en un 37,9%, les empreses recorren sempre a un advocat especialitzat i en un 11,3% no fan res i perden l’oportunitat de negoci. Curiosament, només en un 2,6% dels casos utilitzen el servei que la UE va crear específicament per resoldre aquestes situacions, el SOLVIT.
Els resultats de l’estudi presenta algunes diferències en funció de si les empreses són productives o de serveis; si són petites, mitjanes o grans; si ja són exportadores (77,1%), si s’ho plantegen (8,9%), o no tenen previst exportar (13,9%) però coincideixen en quins són els principals problemes a l’hora d’operar al mercat únic.
La complexitat dels procediments administratius (79,5%); el fet que existeixin reglamentacions diferents a cada país (71,6%); que la informació de les normatives i requisits resulti difícilment accessible (69,1%); que la normativa dels productes i serveis sigui molt diferent d’un país a l’altre (67%); que les pràctiques legals contractuals també siguin diverses segons el país amb què es vol operar (65,6%); o la diversitat fiscal de l’IVA (60,4%); són els principals problemes que les empreses europees pateixen a l’hora de vendre o comprar serveis fora del seu país d’origen, malgrat es tracti d’un mercat únic que hauria d’haver superat les fronteres i que pretén la lliure circulació de persones i productes.
La situació ha millorat segons els resultats de l’enquesta d’Eurochambres de 2019, si es compara amb els obtinguts a l’anterior edició de 2015, però continuen fent evident que encara queda un llarg camí per recórrer; especialment en el relacionat amb les empreses de serveis, que encara troben més dificultats per a treballar al mercat únic, que les empreses productives. Curiosament, el teixit empresarial europeu continua denunciant inseguretat en el cobrament (57,4%) o arbitrarietats per part de les administracions als concursos públics (36,3%) i, fins i tot, l’idioma (35,8%) com una barrera.
Solucions
De la mateixa manera que les empreses que han participat en l’estudi tenen molt definits quins són els problemes, també tenen molt clares quines haurien de ser les solucions a aplicar per un funcionament més àgil del mercat únic. El 91,2% de les empreses enquestades coincideixen en reclamar una reducció de la burocràcia que suposen tràmits com l’acreditació, la informació o la documentació que han d’aportar per poder operar en països de la UE; el 86,5 % demana una informació més clara sobre els tràmits i procediments necessaris per operar a cada país del mercat únic i que aquesta informació estigui disponible en un únic portal, en diverses llengües; i el 85 % considera que la majoria de procediments necessaris s’haurien de poder fer per mitjans digitals i en un únic portal web.
El teixit empresarial també reclama que la UE, quan dicta normatives, tinguin més en compte a les petites i mitjanes empreses (82,5%) i que s’hauria de treballar perquè aquestes normatives s’implementessin en els diversos països d’una forma més harmonitzada; així com que existís una declaració de l’IVA estandarditzada (77,5%) per al mercat únic.
Que les ofertes públiques es concentressin en un únic repositori, que la certificació empresarial es portés a terme per un únic organisme en el país d’origen, o que existís una calculadora oficial per a determinar els sous dels treballadors desplaçats, són algunes de les altres solucions proposades pels empresaris enquestats.
