Quan m’acostava a l’adreça indicada, ja notava l’ambient. La cita era d’hora al matí i el grup que estava esperant que s’obrís la porta, era interessant. Parlaven tranquil·lament i es percebia les ganes de començar la jornada laboral en els primers dies de l’any rodó: 2020. La porta era tancada i faltava la clau que obria la persiana que algú havia de portar, però que encara no havia arribat. De cop, apareix una noia corrents i amb una cara i posició del cos que reclama disculpa, s’acosta al marc de la porta i amb la clau al pany, finalment s’obra.
Tots els que esperaven menys jo, treballen a l’empresa i les cares de començament de la jornada laboral, il·lustren actitud positiva i necessitat d’activar la seva activitat del dia. L’organització funciona, penso jo. Els seus líders saben engreixar les peces que necessita l’organització per tal que flueixi la motivació i la realització dels qui hi treballen. Després m’assabento que les condicions laborals són bones, tant pel sou com pels contractes fix que tenen tots els que hi treballen. Es nota que tenen molta feina a fer i que els 5 minuts d’espera han estat molt útils. Deixo uns quants minuts que tot estigui arrencat (llums, ordinadors i màquina de cafè) i entro per demanar a la recepcionista que s’acabava de treure l’abric, pel contacte amb què tenia la cita.
El somriure i amabilitat converteixen la meva petita espera en un moment agradable. Em fa pensar també en la importància del bon disseny dels espais. La sala d’espera és tancada però lluminosa i encaixa en l’àrea de recepció del local del taller mecànic de cotxes, reconvertit en oficines, com un loft modern. Després, amb el meu interlocutor veig l’interior diàfan i una disposició dels llocs de treball, que facilita el treball individual i grupal. El líder de l’organització que funciona ha de pensar i decidir el disseny dels espais, adequant-los a la definició dels llocs de treball i necessitats de col·laboració; igual que l’arquitecte pensa amb l’adequació del seu projecte a les necessitats dels usuaris de l’edifici a les restriccions materials, de seguretat, sostenibilitat,… i econòmiques que es tenen. El líder respon conscientment a les necessitats (actuals i també futures) i a l’entorn en què es troba. Tot plegat per fer que l’organització funcioni.
Compartir informalment, quan esperes és molt enriquidor. Passa als aeroports, als trens, a les sales d’espera. La gent parla i se sent acompanyada en aquest diàleg. Si la companyia és amb algú proper de la feina, s’aprenen moltes coses de l’organització. Establir procediments de comunicació interns eficients és una de les coses més difícils en les organitzacions.
Els esforços dels líders es tradueixen en la millora de les relacions internes, quan es donen espais de relació informal no procedimentades. En la meva vida professional he hagut de desplaçar-me molt en avió, tren, o cotxe. Poques vegades en bus. Establir una petita conversa casual amb qui et precedeix a la cua d’embarcament 0 la persona que s’asseu al seient del costat, resulta sovint una experiència molt enriquidora.
Es descobreixen coincidències i s’intercanvien experiències sobre fets inicialment innocents, que a vegades poden portar inclús a la realització de negocis o en intercanvis professionals. Quan et desplaces en cotxe perds aquestes oportunitats, de manera que: “!visca el transport públic!”. També en els passadissos de la Universitat s’arreglen moltes coses que després, en la formalitat de les juntes, comissions i òrgans de govern flueixen i es tanquen convenientment.
El mes passat escrivia en aquesta columna que “no es pot liderar sense propòsit, i per tant la primera feina a fer és adonar-se per a què existeix l’organització” i que “Les organitzacions necessiten líders que les empenyin en el seu camí”. Veure l’actitud positiva del grup de persones que entra content a les oficines d’un local habilitat com empresa de serveis plena de “Macs” (Apple guanya quan es tracta de disseny i màrqueting) a primera hora, és el resultat d’un clar propòsit i que el lideratge cuida que el camí sigui fluid i amb valor.
Mentrestant, llegim que Amazon ha passat de lliurar 1,8 milions de paquets en els seus 1.200 punts de recollida de compradors online del 2018 a 3,5 lliuraments fets en els actuals 9.000 punts d’entrega, entre els quals hi ha 120 Amazon lockers pels usuaris de Prime disponibles les 24 hores de cada dia de l’any a les principals ciutats. Liderar, organitzacions i espais….. Benvinguts al començament de la tercera dècada del SXXI!
*
gabriel izard@uab.cat
