vui és el dia dels sants innocents, segons la tradició cristiana. El dia de “les llufes” on petits i grans es donen la llicència de dir algunes mentides “piadoses” sobre coses quotidianes. Segurament cauré vàries vegades al parany sense adonar-me. La paraula innocència segons el diccionari de la llengua catalana és “Condició d’innocent, de qui no ha fet el mal, de qui ignora el mal”. Sorprèn aquesta referència repetida al “mal”, perquè a vegades, es pot ser innocent només perquè no hi caus i no per què no t’adones del mal. Defineix el mateix diccionari a l’innocent com “Fàcil d’enganyar, sense malícia” en la segona accepció (en la primera diu “Que no fa mal”).
Hi ha dirigents que conscientment o inconscientment pensen que la gent, la ciutadania, és innocent, perquè és fàcil d’enganyar i per això, envien missatges simples que no cal que siguin veritats, convençuts que la majoria innocent acceptarà la mentida. Avui però, la digitalització desmunta la mentida més ràpid que mai. Les mentides es propaguen amb les fake news. I alhora apareixen noves eines que faciliten la transparència i que tot es pugui desmuntar científicament: la pàgina https://maldita.es/ n’és un bon exemple. Podem ser menys innocents.
En el context més proper, el de la ciutat tensa i quotidiana, ens adonem lleugerament i innocentment de les necessitats del nou context socioeconòmic, quan veiem botigues que tanquen o repartidors a domicili en dies de festa fora de l’horari laboral. Les ciutats reben la pressió dels recursos limitats, les infraestructures rígides, el disseny del passat i el desenvolupament econòmic en què els polígons de la perifèria tenen un gran pes en l’activitat industrial. Les noves tendències impacten a la ciutat que com si fos un organisme viu, es va modelant al llarg del temps. Cada vegada té més importància la digitalització, la sostenibilitat, l’economia col·laborativa, les noves formes d’ocupació i treball, el nou entorn competitiu en què l’experiència del client guanya sobre la marca i el preu,… etc.
L’economia i la ciutat són dues coses que van molt lligades. Les dades del “rebost” que dóna menjar a 11.000 persones a Terrassa, segons deia el Diari de Terrassa el dia de Nadal, són colpidores. La ciutat de 218.535 habitants és el marc de referència per calcular que el 5% dels nostres veïns no tenen mitjans propis per abastir-se de la necessitat més bàsica de l’ésser humà: el menjar!
D’aquí a 30 anys el 68% de la població mundial serà urbana, les ciutats generaran el 80% del CO? i utilitzaran el 75% de l’energia. La millora en infraestructures del segle XX ha resultat en un model que va saturant les capacitats de les ciutats, quan aquestes són cada vegada més, el centre de la vida de les persones. Seguint a l’arquitecte i director del City Science en el MIT Media LAB, Kent Larson: el futur no el controlaran les empreses, sinó les ciutats. Amb unes estructures lleugeres, descentralitzades i autònomes, s’aconseguiran ciutats que responguin als reptes de la sostenibilitat i a la societat col·laborativa, en la que la ciutadania comparteixi recursos. S’impulsen vàries iniciatives sobre les ciutats, i algunes es comencen a promoure per part de diferents administracions, com la mobilitat sense cotxes, que va més enllà de l’obligada millora de les infraestructures lligades al transport públic; hem de veure com evoluciona el vehicle perquè sigui autònom, compatit, elèctric i lleuger. També la superació de la ciutat amb guetos: equilibrar els barris perquè siguin inclusius i com a petites ciutats donin respostes les necessitats d’habitatge, comerç, educació, mobilitat, etc.,… utilitzant models de realitat augmentada i altres eines de simulació.
En aquest context, torna a sorgir el debat sobre la conciliació i els horaris. Ens podem plantejar la discussió en forma d’una pregunta llarga però simple: “Com podem penalitzar al comerç organitzat a què obri menys hores (o que tanqui més d’hora), si cada vegada s’estén amb més força el lliurament a domicili fora d’hores, i la venda des de botigues de menys de 300 metres i horari allargat, sovint amb sobre explotació i condicions laborals rebutjables?”
L’experiència de la compra és el que compta més avui i la proximitat forma part de l’experiència. Cal treballar més en els altres aspectes (varietat, preu, servei, enfocament al client, etc) perquè el comerç urbà segueixi tenint un gran paper. No es pot renyar al client la vigília de Nadal en una botiga que venen torrons amb “és que veniu tots a última hora”, quan has trencat estoc del torró més bo. Potser podries disculpar-te dient “hem calculat malament, li va bé venir demà que en tornarem a tenir?” …. innocents a la ciutat.
*
gabriel izard@uab.cat
