Els canvis climàtics anteriors en el planeta tenien lloc al llarg de milions d’anys. El que estem vivim actualment es desenvolupa en un termini de poc més d’un segle. És un fenomen global que afecta “terra, mar i aire, tots els països, tots els sectors, tots els ciutadans i tots els ecosistemes”. Però no és un fenomen homogeni. “A cada lloc s’expressa de manera diferent”, però la “suma dels impactes és negatiu”. Salvador Samitier, director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, va participar, conjuntament amb Lorenzo Chelleri, assessor acadèmic de Canvi Climàtic de Re-City, Fundació Catalunya Europa, en un acte organitzat per la Cecot sobre el canvi climàtic i com les pimes poden mitigar l’efecte i adaptar-se. Segons Samitier, una part del canvi climàtic ja és inevitable, per la qual cosa no queda més remei que l’adaptació, però contra l’altra part es pot lluitar, és a dir, “mitigar”. Per això, s’ha de millorar l’eficiència i contenir consums, l’electrificació del transport, incrementar substancialment la participació de les renovables en la producció d’electricitat o apostar por la producció elèctrica distribuïda. L’augment de les temperatures és un fet i a Catalunya també. Els deu anys més calorosos entre 1960 i 2015 se’n van registrar pràcticament tots (nou sobre deu) ja en el segle XXI, i es preveu “com una tendència constant i significativa”. Igualment, s’escalfa el Mediterrani, especialment en el seu fons, i mes que la mitjana perquè està “tancat”. I això ja ho noten els pescadors.
“Arriben peixos d’Àfrica i cada vegada el peix és més petit i amb un índex de greix menor”. Si puja el nivell del mar, com està passant, la costa s’erosiona. “El nivell del mar a l’Estartit ha mostrat un fort ascens de quatre centímetres per dècada durant el període 1990-2014”. I això és molt perquè hem de tenir en compte que un centímetre suposa “un metre de platja mar endins”. Segons Samitier, el 2050, la meitat de les platges estaran pitjor, altres igual i algunes potser millor”. El canvi sobre les precipitacions són més difícil d’establir de forma clara. En qualsevol cas, aquest expert va assegurar que al període 1950-2011 “s’ha observat una reducció de la precipitació a l’estiu del 5,4% per dècada”. Segon Salvador Samitier, els impactes del canvi climàtic en un territori no acostumen a incloure “nous fenòmens”, el que fa és accentuar “fenòmens que ja tenien lloc sigui en intensitat o freqüència o revela debilitats existents”. A nivell mundial, hi ha factors que perjudiquen el canvi climàtic, com l’augment de la població, l’occidentalització de la dieta, amb més consum de carn, ous i peix, i el fet que un 1/3 dels aliments es perden en el Tercer Món per problemes logístics i en la resta del món perquè senzillament en llencen a les escombraries. Aquest excés de producció pressionen els ecosistemes.
Les emissions
L’evolució en l’emissió de gases d’efecte hivernacle a Catalunya va tenir un període a la baixa entre 2007 i 2009 i després això es va repetir entre 2010 i 2013, aquest últim ja coincidint amb la crisi econòmica. Però des de 2013, tornen a pujar. Per sectors, l’evolució és desigual. La indústria és la responsable del 31% dels gasos però des de 2002 les seves emissions van a la baixa; el transport per carretera (responsable del 28% d’emissions) és el cas contrari; els gasos pujant des de 2013. Igual passa amb l’energia, la construcció residencial, residus i serveis. Per contra, l’agricultura i la ramaderia es mantenen estables des de 2007. “Un dels principals reptes és reduir les emissions en el món, descarbonitzant l’electricitat i el transport”. En paral·lel, encara és més important una transició social, és a dir, de valors, que sustentada per una base tecnològica ajudin a una transició climàtica i energètica urgent.
