Bankia ha guanyat 575 milions d’euros fins al setembre, un 22,6% menys que un any abans, i, malgrat que revisarà a la baixa l’objectiu de beneficis del seu pla estratègic, confia a ser capaç de millorar els seus ingressos sense haver d’arribar a cobrar als clients particulars pels seus dipòsits. La caiguda del benefici s’explica pels menors resultats de les operacions financeres i els tipus d’interès negatius, que faran que el banc guanyi menys del que es preveu l’any vinent, malgrat que encara espera salvar 2019 amb un últim trimestre rècord, segons va avançar el conseller delegat, José Sevilla. A més, el banquer va insistir que l’entitat serà capaç de generar 2.500 milions d’excés capital i la idea continua sent repartir-ho entre els accionistes, sigui amb un abonament extraordinari o amb altres fórmules com un "buyback", per la qual el banc recompra accions i les amortitza.
Bankia veu amb bons ulls que el BCE estigui ara disposat a donar més certitud sobre les exigències de capital. L’entitat, va explicar, continua explorant fórmules per augmentar els seus ingressos però descarta com a complement cobrar als clients particulars pels seus dipòsits, encara que des de fa temps ho faci amb multinacionals i després també amb asseguradores, fons d’inversió i altres companyies. No obstant això, per a Sevilla el raonable és que la banca no traslladi als particulars el cost dels dipòsits, una afirmació que contrasta amb la del seu homòleg en Banc Sabadell, Jaume Guardiola, que divendres passat ho va veure com a "inevitable".
Sense pessimisme
El "número dos" de Bankia també discrepà amb el pessimisme sobre l’economia espanyola perquè amb les dades de la seva entitat (un 10% de quota), no veu que el consum es freni; la desacceleració és "lògica" després d’anys de fort creixement, va dir. L’executiu va considerar que allò ‘ideal" és que hi hagi un Govern que tregui la incertesa en l’ànim de la societat. Per una altra banda, defensà el projecte en solitari de Bankia davant els rumors de fusió i va dir que no li consta un suposat interès del seu principal accionista privat, el fons Artisan, per unir l’entitat amb l’holandès ING, del qual també és accionista.
Va recordar que en el passat també es va parlar d’una fusió de Bankia amb altres entitats com Sabadell, CaixaBank o BBVA, i "gairebé qualsevol combinació possible" sense que hi hagi "res ni damunt, ni sota la taula". Sobre la privatització de l’entitat, en la qual l’Estat posseeix una participació superior al 61%, continua pensant que caldrà esperar perquè "no és el millor moment de mercat", que ahir va rebre els resultats amb caigudes que van superar el 3,5%. Per Sevilla, la mala evolució de l’acció de Bankia s’explica en gran manera pels tipus d’interès i les perspectives que no pugin en el curt termini.
