Diners

Maximitzar els beneficis: insostenible social i mediambientalment

En general el creixement econòmic aplicat a les empreses, fa que la majoria es plantegin el creixement com una necessitat general. Moltes troben diverses vies de creixement, comencen petites, però acaben adquirint altres empreses, fusionant-se, trobant aliances, o senzillament creixent elles mateixes i convertint-se en multinacionals. Es pren créixer com una mesura d’èxit i status. Moltes vegades els empresaris mateixos mesuren els seus èxits així. De fet s’arriba a comentar que les empreses grans són les millors, perquè paguen millors salaris, competeixen millor degut a beneficiar-se d’economies d’escala, i en general poden influir més. Però realment hauríem de començar a veure com a societat, què ens interessa més, si empreses grans, o empreses socialment responsables i proactivament sostenibles. I triar les segones i criticar les primeres. Perquè en molts casos aquesta fixació en voler atraure inversions d’empreses grans, ens fa perdre la visió de què ens convé més. Potser és millor ajudar a les petites empreses a col—laborar i competir com les grans, i cooperar entre elles per tal d’aconseguir fer pressió com si que exerceixen les grans. Actualment el debat sobre la compatibilitat entre creixement i sostenibilitat està sobre de la taula, perquè el creixement per aconseguir tenir els màxims beneficis possibles, porta a un estat de tensió amb les anomenades sostenibilitat ambiental i social. Els recursos són limitats, i en molts sectors s’ha viscut així. En un article publicat al The Guardian (‘Reveladed: the 20 firms behind a third of all carbon emissions’, 6 octubre 2019) ja s’hi advertia que vint empreses estaven produint amb total coneixement de que era perjudicial, un terç del total de les emissions de carboni. Això dóna a entendre que les empreses grans, quan actuen amb impunitat, tenen més poder per a crear prejudicis a tothom, que no pas la resta dels actors empresarials més petits, que en general poden influir molts menys. Aquest fet ens hauria de donar una lliçó per tal de protegir-nos com a societat de que el poder econòmic estigui tan concentrat.

Anem més enllà. Quan es produeixen tancaments empresarials i ajustos en les plantilles, moltes vegades no és que l’empresa no funcioni, és a dir, que no sigui sostenible econòmicament; sinó que la decisió es pren de manera global i persegueix guanyar més i més beneficis. Es pren la decisió i no es pensa en si és perjudicial localment per aquell territori, perquè l’empresa no se’n sent part. De fet l’empresa decideix entre una opció de guany positiu, i una opció de guany molt positiu. I en aquesta decisió la sostenibilitat social i ambiental no s’hi contemplen. Tenen unes instal—lacions que quedaran desmantellades i unes famílies amb precarietat econòmica i això no ho prenen en consideració. Ara bé, si l’empresa quan es va muntar era gran, segurament se la va rebre amb tota mena de consideracions, perquè creava una ocupació visible. Però quan desocupa ja no se la fiscalitza de la mateixa manera. M’atreveixo a dir, que una empresa més vinculada al territori, conscient que en els processos de decisió no s’han de comparar alternatives basades única i exclusivament en el guany econòmic, sinó amb d’altres criteris que incorporin la sostenibilitat, potser la decisió final no sigui tancar sense cap mena de consideració cap al territori i la gent que fins ara hi ha treballat. També m’atreveixo a dir, que com persones que perseguim una societat més justa, hauríem de començar a valorar també les empreses més arrelades al territori. Potser no són les més grans, ni les que individualment aporten més treballadors, però potser en són moltes i sumades ens aporten molt més a llarg termini. I segurament ens ajuden a creure que el món de l’empresa està compromès amb la sostenibilitat social i ambiental. Maximitzar els beneficis mai hauria de ser un criteri, de fet, quan les empreses ho fan prenen decisions que les fan insostenibles socialment i irresponsables amb l’entorn immediat.

*

Dr. (Ph.D.) en Direcció d’empreses, IESE Business School Sòcia de l’assessoria Getapartner.

natalia.cuguero@getapartner.com

To Top