L’ús de l’espai és un tema important. La mobilitat de la ciutadania forma part de la quotidianitat de cada dia: pocs són els privilegiats que treballen o estudien al costat de casa i molts els que es desplacen els caps de setmana per raons de lleure. Les opcions per utilitzar transport privat o transport públic estan marcades pel preu, la comoditat i el temps que implica. I també per la relació amb l’entorn. L’entorn inclou el medi ambient, les infraestructures, la densitat de població, la qualitat del servei de transport públic, el disseny del territori, … un munt de coses que son el resultant de les polítiques i la gestió dels recursos econòmics per part dels governants i poders econòmics amb capacitats sobre el territori.
La millora de les infraestructures és el centre de molts debats i la seva realització impacta a les decisions de mobilitat. Per exemple la finalització de l’eixamplament d’un carril en el tram de la C58 sentit Barcelona ha millorat notablement la circulació en aquest tram, i les cues per densitat de trànsit es fan més avall quan la B30 no té capacitat per engolir tot el transit que hi arriba. La millora dels accessos es converteixen en una trampa perquè atrauen més transit que després, la via principal atura. Tampoc sabem quan acabarà les mil vegades aturades obres de la B40 que han de connectar el Vallès amb el Baix Llobregat, però segur que quan es posi en marxa, implicarà grans canvis en la mobilitat que alguns han calculat en milions d’euros d’estalvi, no només per la mobilitat de les persones sinó també per la mobilitat de les mercaderies.
L’anunci que no podran entrar a Barcelona els vehicles contaminants, es justifica amb la reducció d’emissions de gasos. Com s’ho faran els usuaris dels 50.000 vehicles que quedaran fora? Quines alternatives tenen? Si es tracta de persones físiques, hi haurà una oferta de transport públic suficient? Estem cansats d’escoltar els continus problemes amb rodalies RENFE. S’inverteix per a reduir-los? I si es tracta de mercaderies, el lliurament de mercaderies a domicili segueix creixent a causa del creixement de la compra per internet. Hi haurà prou capacitat per respondre amb vehicles no contaminants?
A Terrassa s’ha implantat un munt de canvis en les direccions de carrers al centre amb arguments semblants: s’ha de reduir les emissions de gasos contaminants. Algunes decisions, com ampliar el Carrer Baldric a dos carrils, alleugeren el transit de sortida del centre però altres vies, com el C. Garcia Humet han vist augmentar de forma notòria les cues pels semàfors del passeig, i en aquest punt les emissions segur que han augmentat. L’ampliació de l’àrea de vianants podrà suposar més col·lapses i si no es treballa per donar alternatives, els problemes de mobilitat augmentaran.
En aquest context de reduccions d’emissions es pot reflexionar també sobre les dades publicades el 22 d’abril a la premsa i que replico aquí: "Deu empreses van emetre el 25% de totes les emissions de gasos d’efecte hivernacle i el 62% de les emissions fixes (les provocades per les llars i la indústria) a Espanya l’any 2018, segons un informe de l’Observatori per a la Sostenibilitat. Les energètiques Endesa, Repsol, Naturgy i EDP són les quatre empreses que més gasos d’efecte hivernacle van emetre a Espanya el 2018. La llista de deu companyies més contaminants la completen la siderúrgica ArcelorMittal, la petroliera Cepsa, les elèctriques Viesgo (adquirida per Repsol a finals de l’any passat) i Iberdrola, i les cimenteres Cemex, Lafarge-Holcim o Cementos Portland".
Quan parlem d’espais podem també veure la importància del disseny dels espais en els llocs de treball. L’espai condiciona l’ambient laboral, les relacions entre les persones i al final, els resultats. Estar assegut sempre al mateix lloc, fent sempre les mateixes tasques no engresca massa. En canvi canviar de lloc i tenir capacitats de fer distintes activitats, incentiva la curiositat i les ganes de fer les coses ben fetes. Ens comentaven aquesta setmana en una visita a una empresa gran, els esforços en formar a la gent perquè pugui adequar-se als distints llocs de treball, i que el seu perfil professional no sigui una barrera per fer altres coses. D’aquesta manera augmenta la flexibilitat y la socialització. Compartir amb flexibilitat és més exitós que enrocar-se amb les coses pròpies sense sortir del lloc en què s’està. I aquesta flexibilitat demana espais que ho permetin. És a dir, del dissenyador tindrà feina per aplicar en els metres quadrats disponibles els seus coneixements i imaginació perquè el treball compartit i flexible, pugui plantejar-se tenint en compte també les restriccions que la maquinària o les parets imposen.
Seguirem movent-nos en diferent espais que es van transformant sense parar. La sostenibilitat del territori s’aconsegueix quan el disseny s’orienta a la mobilitat eficient de persones i mercaderies. És un gran repte! Som-hi!
*
gabriel izard@uab.cat
