Tornem a començar amb la feina, les escoles, la mobilitat, … en un entorn de canvi permanent.
Deixem enrere l’agost, ple de moltes activitats diferents: a l’agost es llegeixen llibres de ficció (o no), es fan caminades i kilòmetres en cotxe, la gent s’apropa al mar i la muntanya, es parla molt entre amics i també familiars, es fan jocs de taula i moltes fotos. Amb el mòbil ara tot és més fàcil: trobar restaurants, circular per camins secundaris, seguir els comentaris, imatges i vídeos de les xarxes socials, comprar bitllets, connectar-se amb els teus a distància, etc. A l’agost el consum de dades contractades als diferents operadors es dispara, i els joves busquen per aquí i per allà, connexions wifi per no haver de tornar a demanar més dades als grans.
Escoltàvem com el nombre de turistes no augmenta significativament però que la despesa mitjana per persona havia augmentat. Aquesta notícia que ens enfoca cap a un turisme de més qualitat, i contrasta amb les males notícies pel que fa a l’ocupació i treball, i a les dificultats de consolidar uns nivells de contractació desitjables. És cert que l’automatització dels processos i la digitalització farà fora del mercat de treball a molta gent, però no justifica la conjuntura dels canvis en els contractes de l’estiu, que ens mostra la realitat més crua de la precarietat laboral actual.
Quan veiem que Mercadona contracta de cop 200 informàtics per incorporar-los amb contracte fix a la seva plantilla de 85.800 treballadors, confirmem la importància de la transformació digital de la societat. Així com la revolució industrial va suposar canvis en el model de treball i el patiment dels exclosos va suposar un desenvolupament econòmic i social inimaginable, el gran repte de la revolució digital, és com apaivagar els efectes negatius de la desintermediació i l’eficiència derivades de la digitalització. El debat econòmic sobre el futur ha d’incloure les noves formes de treball, en les que la flexibilitat acompanyarà la desaparició de feines que s’automatitzaran.
El dilema de la revolució digital proporciona grans incògnites que en el curt terme costen interpretar. Per exemple, la irrupció d’automatismes per reduir de la intermediació i afegir valor al consumidor. Coneixíem aquesta setmana, alguns casos d’èxit d’impressió 3D. Smile Direct imprimeix als Estats Units 50.000 brakets (fundes dentals) al dia per usuaris que redueixen un terç el cost total del tractament que es desenvolupa en la meitat del temps pel mètode tradicional. Els dentistes no estaran gens contents en veure com les famílies es decanten pels beneficis que aquesta tecnologia aporta. A Sant Cugat l’empresa HP ha sabut reinventar-se liderant a escala mundial les iniciatives derivades de la impressió 3D, amb tecnologia i també en l’impuls d’ecosistemes col·laboratius en els que moltes PIMES i emprenedors agafen la impressió 3D com a pal de paller de noves iniciatives econòmiques i empresarials. Recentment s’ha inaugurat a Sant Cugat una nova planta en la qual es lidera en l’activitat de recerca en 3D mundialment.
Llegim i ens sorprenen que Glovo, l’empresa de repartiment a domicili, augmenta en un 268% els seus ingressos fins als 52 milions, a l’hora que augmenta les seves pèrdues vuit vegades fins als 42 milions, després d’aconseguir a l’abril 150 milions en una ronda de finançament. Operant a 200 ciutats i 26 països atrau nous inversors per consolidar-se com a líder en el sector a escala mundial. Les paradoxes que tenen les empreses i que, amb la iniciativa dels seus dirigents, s’avancen al futur que serà. Com ho fa Walmart en suprimir les armes de foc a les seves botigues als Estats Units en un intent de reduir la violència dramàtica que alguns forassenyats desenvolupen i que significa 40 morts al dia.
En un recent article Anton Costas destacava que investigacions amb dades actuals i molt elaborades, els economistes Ostry, Berg i Tsangarides a l’FMI apunten que la relació entre eficiència i equitat és positiva, no negativa. És a dir, que la millora de l’equitat produeix un creixement més sostenible i sa (millor distribuït). Així. Podem pensar que la combinació entre digitalització i creixement no imposa desigualtat i que les oportunitats de l’economia productiva han d’acompanyar-se de millora en la qualitat dels llocs de treball i en conseqüència la millora de la distribució. Ho sabrem fer? El debat no ha començat "gràcies" als Brexits, les guerres comercials, i les incerteses en la política, entre d’altres. Mentrestant la que serà nova presidenta del BCE Christine Lagarde demana a Alemanya que estimuli l’eurozona. El repte del Banc Central Europeu a adaptar-se al món canviant, l’obligarà a seguir les idees de millora en la distribució de la renda que apuntàvem. Podrem seguir al tipus d’interès a zero?
Tornem a començar un curs ple d’incògnites i reptes.
*
gabriel izard@uab.cat
