Ja s’acaben els exàmens! En finalitzar-los l’estudiant se sent alliberat de la pressió i esforç de preparació. Encara que pugui intuir el resultat positiu o negatiu del seu moment de la veritat, l’examen, la sensació d’acabament de feina comporta emocions i sovint alegria, independents al resultat i la nota. La feina feta combina elements de comprensió i memorístics, acompanyats dels aprenentatges a l’aula. La qualificació que s’obtindrà podrà ser més o menys satisfactòria; però en acabar l’examen destaquen les sensacions per a descarregar tensions i aixecar noves emocions. Aquestes emocions acaben sovint en ganes de festa compartida després del darrer examen. En alguns llocs, com veiem la setmana passada Oxford, els grups de nois i noies extremen les activitats de festa després de l’examen llençant farina, ous, i pintura a l’estudiant que acaba el darrer examen del curs, deixant el cos ben ple de coloraines que, sense embuts, mostren tranquil·lament pel carrer. L’esforç ple de formalitats s’acaba i es passa a l’altre extrem, amb una gran disbauxa alliberadora de la tensió. Celebracions contrastades. L’energia alliberadora es transforma en festa i noves oportunitats.
Quan una empresa, una entitat, un col·lectiu o una persona celebra alguna cosa, es comparteixen emocions i alegries. Organitzar celebracions suposa una feina extra, que combina els motius que justifiquen la convocatòria, amb propostes atractives als convocats. Els aniversaris són les perfectes excuses de celebració. I alguns detallistes ho exploten comercialment per atraure els consumidors al punt de venda. En el període actual de rebaixes però, no calen aniversaris per atraure els consumidors, i es poden deixar els aniversaris per altres ocasions.
Les celebracions són el resultat de fets del passat i el record de fets memorables empeny incentius sobre noves etapes. Venim d’un passat recent que ens porta a situacions noves creades a partir d’estímuls fonamentats.
El món com el coneixem és el resultat de la capacitat de compartir amb flexibilitat que ens caracteritza als humans. Compartir discrepàncies, ens encamina endavant i ens porta més enllà dels que no saben compartir i es limiten a exercir el seu poder i imposar la seva voluntat sense més. Ho veiem a prop i ho veiem lluny.
Els acords empresarials són un bon exemple. El treball col·lectiu i renovació d’equips en les empreses i organitzacions, les empeny a nous camins adaptats als canvis econòmics i socials. Llegim com Mango apunta la seva expansió internacional als Estats Units, amb un acord amb Macy’s, la cadena de Grans Magatzems, per tenir corners físics a les botigues de Nova York i el market place digital "Woman" de l’empresa.
La política i les relacions dels governants amb la ciutadania i entre països, també aporta resultats sovint inesperats, com va ser el Brexit, com ho és en Trump o com pot ser el futur econòmic en el món i de les relacions entre països.
Per exemple, gràcies a la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, Vietnam surt reforçada amb un augment en un any del 40% de les exportacions del Vietnam als Estats Units i el resultat d’un creixement del PIB de quasi al 7%. O com un petit país, Armènia, que d’un creixement del 8% el darrer any, mostra el resultat de l’esforç col·lectiu d’un poble de 3 milions d’habitants per a acabar situacions de guerra i corrupció i buscar aliances amb països com la Xina amb el lideratge del nou president Nikol Pashinyan.
En l’òpera que acaba aquests dies al Liceu, TOSCA de Giacomo Puccini, el triomf de la parella Tosca i Mario abans d’acabar l’obra, queda frustrat amb la mort dels dos com a resultat de l’engany i traïdoria. L’autor del llibret no podia permetre d’immoralitat del triomf sostingut sobre un crim justificat. Els límits humans venen marcats també per la moralitat del moment.
La mediocritat expulsa al talent de la mateixa manera que el reconeixement reforça les oportunitats. Ho veiem en la universitat, ho veiem en les empreses, ho veiem entre el que ens envolten. Celebrar és doncs una oportunitat que si s’aprofita bé porta al fet que les emocions i la festa tinguin un resultat que es perllongui i aporti noves activitats en el futur.
Ahir veiem la sortida de l’edició 10.000 del Diari de Terrassa amb 40 anys de presència. Això sí que és un bon èxit! FELICITATS! I Avui és Festa Major a Terrassa! Emocions i festa: que no pari la música!
gabriel izard@uab.cat
