Recordeu fa uns anys quan tot eren notícies de l’evolució de la prima de risc? Pràcticament cada dia hi havia algun diari o televisió que es feia ressò de l’evolució de la diferència entre el bons de l’estat alemanys i espanyols. I és que en aquella època, la prima de risc estava disparada.
Doncs bé, aquesta setmana ha estat notícia que la prima de risc ha baixat dels 100 punts bàsics, és a dir, d’un 1 per cent per primera vegada des de setembre. Però el que no ha de ser notícia és això. El que és del tot anormal, malgrat que seguim pensant que és normal, que invertir en bons alemanys a 10 anys aporti una rendibilitat inferior al 0,2 per cent i que invertir en bons espanyols a 10 anys, sí, tota una dècada, només aporti una mica més d’un 1 per cent.
Quan acabarà aquesta anormalitat normalitzada, com alguns economistes anomenen a aquesta situació de tipus d’interès excessivament baixos? Lògicament, aquesta situació fa que les altres alternatives d’inversió, com la renda variable, estiguin sobrevalorades. Igualment, també un altre efecte és que hi hagi un excés de tresoreria, ja que qui vol immobilitzar els seus estalvis tant de temps per uns interessos que ni ajuden a pal·liar la inflació?
*L’autor és Conseller Urbegrup. Doctor en finances i professor universitari.
jtorres@urbegrup.com
