Al llarg dels últims dies s’ha parlat molt de l’impost d’Actes Jurídics Documentats en el cas de les hipoteques. Finalment, el Tribunal Suprem ha resolt que ho ha de pagar l’hipotecat i, poc després, l’executiu ha legislat per no deixar cap tipus de dubte en que qui ha de pagar aquest impost a partir d’ara serà l’interessat d’aixecar-ho en escriptura pública, és a dir, el banc.
No obstant, molts són els experts que coincideixen amb mi al considerar que finalment qui pagarà aquest impost de forma directa o indirecte serà el client bancari. S’ha dit que es vigilarà que no es traslladi aquest impost a l’hipotecat. No obstant, en vista de que hi ha poques entitats bancàries -i n’hi haurà encara menys en els propers anys- aquestes no competeixen lliurament en un mercat amb multitud d’agents. Cada cop ens apropem més a un oligopoli bancari de facto. L’única forma d’aconseguir que no es repercuteixi aquest cost al client, seria potenciar la creació de noves entitats bancàries. Per què es potencia, doncs, el renaixement de les caixes d’estalvi que tant enyorem? Això és tant versemblant com que no es traslladi el cost d’aquest impost al client.
*L’autor és Conseller Urbegrup. Doctor en finances i professor universitari.
jtorres@urbegrup.com
