L’ètica en les organitzacions sempre s’ha vist com quelcom separat del dia a dia. És una paraula que espanta i que en general es considera delegada a persones que pensen i no a persones d’acció com les que es troben dirigint empreses. Les empreses prefereixen pensar en responsabilitat social corporativa, una manera de dir al món que ja pensen en la societat on viuen i ja intenten compensar-la sent responsables.
Si bé el fet que les empreses pensin en ser responsables està molt bé, i de fet seria desitjable que ho fossin sempre, la responsabilitat i l’ètica les podríem considerar totalment vinculades. De fet com es pot ser responsable sense tenir en ment cap concepte del què és ser ètic i el què és no ser-ho?
De fet, encara hi ha coses més absurdes com distingir entre ser "èticament responsables" de ser "responsables" sense l’ètica a davant. Qui ho distingeix ho fa perquè ser responsables ho equipara a ser "bons professionals" i ser èticament responsables a ser "bones persones".
Però encara que sembli molt contradictori em costa imaginar a algú que sigui mala persona i bon professional (aquí el clàssic que en qualsevol moment pot fer-te una mala passada), o fins i tot bona persona i mal professional (aquí pot haver-hi certa bona fe a curt termini), de manera consistent i coherent al llarg dels anys. Algú et convencerà i et dirà que són dues coses diferents, però sincerament, quan un pensa en les decisions que l’afecten sempre vol persones que reuneixin ser bons professionals i bones persones. Si que podríem trobar-nos casos a curt termini de bones persones que siguin professionals mediocres, és a dir, no gaire ben preparats. Però en aquests casos si en són conscients o bé s’abstindran de fer la feina o bé es prepararan millor en el futur, perquè si no ho fessin, serien negligents i acabarien sent males persones.
Ser un bon professional quan es fa estimant la feina i volent fer la millor feina possible pels clients, ajuda a ser una persona ètica, i alhora responsable en aquesta feina, per tant realimenta ser un bon professional i ajuda a ser millor persona cada dia. La responsabilitat social corporativa si vol impactar de debò i no ser un mer maquillatge de màrqueting, ha d’incorporar una visió de què vol dir a la nostra empresa fer les coses bé i no fer les coses bé. Vol dir impregnar la feina diària de determinats valors que donen criteris de decisió quan hi ha conflictes d’interessos amb els diferents grups d’interès. I aquests criteris de decisió incorporen diferents aspectes, on en tots ells hi ha fer les coses bé, malament, millor o pitjor.
En la formació per a directius l’ètica se separa de la decisió, doncs es fan cursos de "business ethics", però el què encara sorprèn més és que moltes vegades fins i tot se separa de la responsabilitat social corporativa, com si aquesta darrera es pogués fer sense tenir incorporada l’ètica, és a dir, fer-ho de forma neutra. I no és així. La formació en ètica no ajuda al directiu a prendre decisions ètiques, si està descontextualitzada, sinó que el què ajuda és tenir en totes les àrees de coneixement maneres de fer que ja incorporin criteris de decisió que permetin solucionar problemes complexos amb conflicte d’interessos. L’ètica no és una capa superficial que ens fa sentir molt bé, sinó un aprofundiment de com poder prendre decisions que millorin una determinada situació, sent conscients que és un procés d’aprenentatge individual i col·lectiu. L’ètica és bàsica quan conceptualitzem el problema, quan examinem alternatives i també quan s’escull una opció. Fer-ho així acaba incorporant-la en el dia a dia, i pot acabar fent que l’empresa acabi sent responsable socialment. No fer-ho així és considerar la responsabilitat social corporativa una cortina de fum sense contingut.
L’autora és Dr. (Ph.D.) en Direcció d’empreses, IESE Business School Sòcia de l’assessoria Getapartner.
natalia.cuguero@getapartner.com
