La tendència en la que estem immersos des de fa dècades, és la d’anar creant un mercat únic mundial. Així doncs, s’han anat eliminant tot tipus de barreres de caire internacional per intentar permetre la lliure circulació de béns i capitals. Així doncs, s’han anat reduint tot tipus d’aranzels i altres tipus de barreres que no afavorien el comerç internacional. De fet, tothom s’han quedat sorprès amb la recent mesura de l’administració Trump on es graven les importacions d’algunes importacions. Igualment, tothom pot invertir els seus diners a primera hora del matí a Japó, desfer posicions i traslladar al mig dia el seu capital en actius europeus, per finalment invertir els mateixos fons a última hora de la tarda en productes financers als Estats Units. La volta al món en només unes hores!
Ara bé, quan parlem de persones, aquí és on entra aquest sistema capitalista salvatge i ferotge en una total contradicció. Això sí, que no! Deixem circular lliurament capitals i mercaderies, però a les persones no les deixem circular lliurament. I és que sembla que tot està muntat de tal manera que faci que sigui necessari que els països en vies de desenvolupament no acabin mai de desenvolupar-se, amb l’únic objectiu de que en els països desenvolupats seguim vivint amb opulència. A més a més, ens trobem que els països rics tenim un dèficit de natalitat que fa que la nostra població s’embelleixi. I és que hi ha més difunts que no pas naixements. En definitiva, necessitem immigrants perquè ens cuidin quan siguem grans i perquè cotitzin per pagar-nos les nostres pensions. Però, com tot el que de debò és important, no sembla que ningú sigui capaç de fer front a una de les principals contradiccions del capitalisme i el lliure mercat.
*L’autor és Conseller Urbegrup. Doctor en finances i professor universitari.
jtorres@urbegrup.com
