França fa el que ningú s’atreveix a fer: prohibir els mòbils als centres educatius. I és que al llarg dels últims anys, l’ús de les noves tecnologies ha transformat les aules radicalment i poques vegades la reacció ha estat una prohibició. Molts han defensat la integració d’aquestes noves tecnologies dins de les aules. De fet, he arribat a escoltar com algun il·luminat defensava el fet de que si l’alumne es distreu amb el mòbil, el problema és del professor, que no fa la classe prou interessant. Deixem-nos de bestieses! Els mòbils són una font de distracció constant i per aprendre cal fer un gran esforç de concentració, per tant, cal treure’ls de l’aula.
De fet, aquest esforç de no portar el mòbil o de que estigui apagat és un bon entrenament pel que els hi depararà als alumnes en el futur. Imaginem-nos a un comercial intentant tancar una venda: estarà distret amb el seu mòbil en lloc d’estar atent al llenguatge no verbal que indica que ha arribat l’hora de tancar l’operació? Cal ensenyar a les noves generacions que hi ha un moment per tot i que això també inclou el moment d’apagar el mòbil.
Per cert, mentre que als nostres veïns del nord avancen en la bona direcció per fer la seva educació i, per tant, la seva societat i economia més competitiva, aquí a Catalunya, la primera llei que aprova el Parlament inclou l’aprovació unànime d’una moratòria perquè els alumnes universitaris acreditin un nivell de B2 en una tercera llengua. Això és trist, molt trist! Seguim deixant que els alumnes puguin fer servir el mòbil a classe i dintre d’uns anys només caldrà fer una segona moratòria que probablement també s’aprovarà per unanimitat. Així no anem bé!
* L’autor és Conseller Urbegrup. Doctor en finances i professor universitari.
jtorres@urbegrup.com
