Lacaton i Vassal, dos arquitectes francesos de moda, destacats per aprofitar l’espai allargant els pressupostos de construcció amb materials econòmics i sostenibles com el policarbonat, atorguen especial importància a la manera de vida contemporània. M’expliquen que varen començar buscant solucions econòmiques per crear espais en reformes d’habitatges. Ara tenen una llarga llista d’obra feta a molts països europeus, l’Àfrica, Qatar, Canadà.
El pas del temps porta a diferents situacions en què les estratègies canvien; en les persones i en les organitzacions. El passat té inèrcies que llastren les decisions estratègiques del futur. No totes les estratègies serveixen igual. Ni a les persones, ni a les organitzacions.
Les decisions estratègiques marquen el camí de les passes que anem fent com a persones o com organitzacions. En el marc d’una decisió estratègica es poden canviar les accions, el seu ritme i les reaccions que tenim enfront dels obstacles. Canviar les decisions estratègiques és més difícil.
Els impactes dels canvis de les actuacions són importants. Els impactes dels canvis en les decisions estratègiques ho són més. Com són les conseqüències dels canvis de les actuacions i les estratègies, en l’economia?
En un recent treball de fi de curs, els estudiants analitzaven els dos canvis estratègics de Mercadona en la venda de peix. De 2005 a 2008 es va fer un moviment estratègic en què la venda darrera del taulell es reduïa per substituir-la per la venda en envàs i es mostrava en paquets a l’estanteria. L’estratègia era buscar la màxima varietat de producte al millor preu amb la màxima eficiència. Resultat?, baixada de vendes en aquesta categoria d’aliments. Allò va empènyer un tomb estratègic, que encara es desenvolupa amb molt d’èxit. Es va deixar la cerca d’eficiència per prioritzar la venda de producte de proximitat i amb la màxima frescor.
La venda de peix va tornar al taulell i a l’estanteria hi ha algun producte complementari i llescat en petites quantitats per facilitar la compra ràpida. Els acords amb més de 4500 pescadors de la costa propera a la botiga, permeten disposar de peix fresc pescat el mateix dia com qualsevol peixateria de qualsevol mercat. Per això la varietat de peix i preus, oscil·len segons les temporades i les captures que es fan a les diferents.
El treball que cito analitza i compara també l’estratègia de Lidl i estudia les preferències del consumidor de peix. La preferència al peix fresc sobre el congelat i del llescat al sencer orienta les decisions estratègiques de les dues empreses. El treball comenta que Lidl no vendrà mai peix en taulell per tres raons: 1) menys avantatge competitiva en la compra a proveïdors 2) Manca d’habilitats en la venda de peix dels empleats 3) disseny de les botigues.
Les tres raons segueixen una clara definició estratègica de l’empresa enfocada a preu escotant cada vegada més les demandes del mercat i del consumidor, com es veu per exemple en l’acord amb SFP que treballa amb granges i captures de peix i compten amb certificació sostenible d’organitzacions tals com Marine Stewardship Council (MSC) i Aquaculture Stewardship Council (ASC).
Les estratègies que les empreses de distribució tenen sobre les marques, responen a l’entorn econòmic i empresarial. En un altre treball els estudiants han comparat el mercat espanyol, italià i lituà en l’acceptació i penetració de les marques de la distribució. Les conclusions són clares: Lituània, pel poder de la cadena de supermercat bàltica “Maxima”, se seguirà amb poca penetració de la marca de distribució (8,6%). A Itàlia interessen les marques “premium” i la marca de distribució avança lentament (18,5%). A Espanya (amb 41%) domina la prescripció que proposa la marca de distribució.
gabriel izard@uab.cat
