De tot és sabut que els sous s’han contingut en la darrera dècada. Tots, més o menys, estem cobrant el mateix que fa deu anys, malgrat que els preus no han parat d’apujar-se. Si tens dubtes, compara un rebut de la llum d’ara amb un d’abans de la crisi. De fet, recordeu la connotació que tenia la paraula "mileurista" fa uns anys? Efectivament, implicava que hom cobrava poc. I deu anys després, quants signarien per tenir una sou amb quatre dígits! I és que com Espanya no pot devaluar l’euro, el que s’ha devaluat són els sous. I d’aquesta forma hem sortit de la crisi. Quina llàstima! En lloc de voler ser més productius,… però això sembla que va en contra del nostre ADN.
El que és encara més dramàtic és l’efecte dominó que la contenció salarial comporta. Hi ha menys renda disponible, menys despesa familiar i menys creixement del Producte Interior Brut. I, d’una altra banda, al haver-hi menys sous, hi ha menys cotitzacions socials, fet que encara fa més fràgils les ja molt malmeses finances de la Seguretat Social. I això encara posa més en perill les pensions tal i com les coneixem ara.
Per tant, cal apujar sous? Sí, sempre i quan vingui aquesta pujada acompanyada d’un augment de la productivitat. Qui comença? L’empresari pujant sous o els treballadors millorant la productivitat?
L’autor és Conseller Urbegrup. Doctor en finances i professor universitari.
jtorres@urbegrup.com
