Aportar a la societat hores i recursos personals per un projecte del qual no se n’obtinguin directament rendiments econòmics és noble i socialment necessari. I té molts avantatges per qui ho fa i per qui ho rep. Per les persones joves, en moments on s’estudia o es tenen feines que generin recursos per a les pròpies despeses personals, ajuda al desenvolupament d’un mateix però a més també afavoreix que el dia que es busqui feina es compti en el propi bagatge amb experiències que ajudin també a mostrar les qualitats que un té, de cara a incorporar-se al mercat laboral amb un motxilla personal més completa.
El voluntariat només té efectes positius i no té contraindicacions per a un mateix. Ser útil i ajudar als altres és una de les experiències més gratificants que existeixen perquè satisfà motivacions interiors de cadascú. De fet, per a les empreses, tenir treballadors amb aquest tipus de motivacions de creixement personal és molt desitjable. Tenir treballadors que s’ho passin bé fen una bona feina i que s’enfoquin a resoldre els problemes reals dels clients, i es facin aquests problemes una mica seus, i s’hi impliquin. Implicar-se vol dir veure si s’han resolt, copsar com està el client, i comprometre’s en trobar solucions i millorar. És la millor manera per a tenir clients que vulguin continuar amb nosaltres i per tant es trobin fidelitzats a l’empresa. Les empreses han après moltes bones pràctiques de les actituds dels voluntaris, de cara a incorporar-les en la seva gestió de personal. Els voluntaris són un exemple per la societat i també per aquells que treballen cobrant cada dia. Però més enllà d’això i precisament perquè el voluntariat es un actiu que cal potenciar i preservar, darrerament s’ha intentat protegir-lo i donar-li unes certes garanties, és a dir, professionalitzar una mica, no tant la seva feina, que com hem dit, inspira a moltes empreses, sinó professionalitzar la protecció dels seus drets bàsics. En aquest sentit, quan una persona dedica temps a una causa sense voler guanyar uns diners cal que se li garanteixi que com a mínim no se’l perjudica.
Ànim de lucre
Les empreses que tenen ànim de lucre tenen molt interioritzat que han de fer contractes laborals als treballadors i complir amb unes certes garanties. Que això es faci extensiu als treballadors de caràcter voluntari per aquelles empreses que no tenen ànim de lucre es fa del tot necessari. No es tracta d’incrementar la fiscalitat ni la pressió en el control generalitzat. Senzillament es tracta de que allò que fan bé les empreses amb ànim de lucre es pugui traslladar cap a aquelles que el seu ànim no és obtenir beneficis econòmics pels socis capitalistes. De la mateixa manera que moltes empreses convencionals han pogut treure idees i bones pràctiques d’empreses que no busquen beneficis econòmics i d’actituds dels voluntaris que treballen en les mateixes, a l’inrevés també és necessari. Les bones pràctiques en la gestió privada, de protecció dels drets dels treballadors, per exemple, s’ha de poder traslladar a les empreses que busquen un benefici social. Això no és incompatible amb la seva funció social. L’ideal seria que totes les empreses privades incorporessin elements de responsabilitat social, tants com sigui possible, i que les empreses que no busquen directament un benefici personal pels socis, també incorporin elements d’eficiència i control, per tal que dels recursos que obtinguin siguin utilitzats per donar el màxim servei possible i els voluntaris tinguin unes mínimes garanties. Això les farà molt més creïbles de cara a obtenir recursos per al seu funcionament, doncs qui doni diners a una causa ho farà més convençut.
* L’autora és Dr. (Ph.D.) en Direcció d’empreses, IESE Business School Sòcia de l’assessoria Getapartner.
natalia.cuguero@getapartner.com
