Recordeu quan la paraula mileurista tenia una connotació negativa? Quan significava que es cobrava un sou baixet? D’això ja fa deu anys! Era abans de que la bombolla immobiliària esclatés. Ara, una dècada després, molts treballadors -particularment joves, malgrat que tinguin formació universitària- estarien encantats d’obtenir un salari de mil euros. I és que com que Espanya no ha pogut devaluar la moneda, al estar dins de la Unió Monetària Europea, el que ha fet és devaluar els salaris.
Al llarg d’aquests darrers anys, amb freqüents tasses d’inflació negativa, tothom es conformava en anar tirant i conservar el seu lloc de treball. Ningú s’atrevia a demanar una pujada de sou. No obstant, ara ens trobem amb una onada inflacionària que farà que molts treballadors perdin encara més poder adquisitiu. Molts esperen que aquesta pujada de preus impliqui automàticament una revisió dels seus salaris. Però les reformes que s’han fet en matèria laboral han deixat de vincular per a molts treballadors l’augment del seu sou amb la inflació. Aquesta situació és teòricament bona, ja que fomenta la productivitat dels treballadors, ja que els seus ingressos no venen automàticament lligats a l’evolució de la inflació. No obstant, sembla que Espanya segueix sent tant poc eficient com sempre.
En resum, el que ens ha tret de la crisi, la davallada de sous, ara es posa en tela de judici. I és que fins ara, la deflació i la crisis amortia l’impacte que els sous congelats tenia en els treballadors. I ara què? Crec que es parlarà en els proper mesos de tot excepte de ser més productius, és a dir, escoltarem a molts parlant de tot excepte de treballar més i millor.
L’autor és conseller d’Urbegrup
jtorres@urbegrup.com
