L’amic és aquell en el que es reflecteix el que tu voldries ser". En la recent multitudinària trobada dels amics d’en Jordi Dagà, recentment desaparegut, a Barcelona, aquesta va ser una de les referències poètiques que em va impactar més. "Tots voldríem ser una mica semblants a ell i per això ha sigut amic nostre". Podem aplicar això a la nostra vida diària i a tot el que rodeja i veure com quan critiquem o felicitem a un/a amic/ga estem fent això mateix amb nosaltres i ens emmirallem amb els resultats obtinguts. Per això, tothom té amics, alguns més propers i alguns més llunyans, a on la paraula s’intercanvia de manera molt fluida i a on es recompensa l’intercanvi, amb el reforçament de la relació. Com a líder dels moviments dels universitaris a la dècada dels setanta, va provocar un record als qui el vàrem conèixer que sense necessitat de mantenir cap relació d’amistat posterior, deixava una petjada que sense voler i d’una manera més o menys intensa, influencia en la teva manera de ser. Es varen fer servir molts adjectius durant l’acte sobre el personatge. A tots ens agrada poder pensar que podríem aplicar-nos algun d’ells: passió, tenacitat, generositat, obert, just, intel·ligent, afectuós, alegre, crític, lleial… i "bon vivant". Era un gran gourmet i també un gran negociador, avesat a liderar situacions molt complexes en l’àmbit de les relacions de poder entre diferents agents. Amb l’expertesa de l’etapa juvenil va liderar amb atreviment com a vicepresident de l’antiga SEPI (Sociedad Estatal de Participaciones) moltes reconversions industrials d’empreses que necessitaven un canvi total en el context econòmic dels finals del segle passat i començaments de l’actual. Entre les més recents destaca la negociació a la Nissan en què el canvi de model va permetre que actualment hi hagi el mateix nombre de treballadors que abans que comences el conflicte de l’any 2008, en plena crisi econòmica.
L’economia són relacions: si visquéssim en una illa, sols, en mig de l’oceà, no tindríem economia. El món està ple de persones (7.000 milions) que no parem de relacionar-nos. L’èxit d’internet és el resultat de la tecnologia i també de la necessitat humana de relacionar-se. Les empreses i les persones ens beneficiem de la simplicitat del canal en què les relacions flueixen tant per reforçar les amistats, accedir a informacions o intercanviar documents necessaris per a la relació empresarial.
Quan mirem al poder i veiem les relacions de domini i submissió o d’acatament i compliment entre les persones, els governants, les empreses, etc. .. estem veient la capacitat d’establir regles en les relacions amb els altres. Els esdeveniments geopolítics decanten el poder d’unes zones a d’altres, i els governants, busquen mesures que afavoreixen la seva ciutadania. L’anomenat "desordre" mundial actual és el resultat del trencament del domini bipolar antic entre occident i orient (US-URSS) i la creixent importància de l’àrea del pacífic. Hi ha llocs molt importants i desconeguts per molta gent, com l’estret de Malaca situat entre la costa occidental de la península de Malàisia i l’illa indonèsia de Sumatra, unint el mar de Andamà, mar marginal de l’oceà Índic, i al sud el mar de la Xina Meridional: és el punt més calent del món en el transport de mercaderies entre el pacífic i el món occidental. Amb la renúncia del govern de Trump a signar el pacte amb els països del pacífic, afavoreix l’apropament de potents països com Indonèsia (250 milions d’habitants repartits en 6.000 illes), Tailàndia (65), Vietnam (90), Malàisia (30), amb l’Índia, la Xina i Japó. El desplaçament de l’eix econòmic mundial cap al pacífic, margina l’economia occidental i dóna força a Xina. També sorgeixen noves aliances a l’orient (per exemple Turquia amb Rússia) i ens sorprèn poc el desplegament militar que primera vegada a la història està fent la Xina fora de les seves fronteres, creant bases militars a l’Àfrica.
Les empreses, les persones, els governants, … plens de relacions que construeixen els patrons de l’economia. Mentrestant aquí es tornen a vendre pisos, cotxes i neveres; però el mercat de treball continua estancat i imposant grans dificultats a les noves fornades de joves amb ganes de treballar.
L’autor és economista i professor de l’UAB
gabriel izard@uab.cat
