Llegim que la Nicola Thorp de 27 anys ha recollit 152,420 firmes en 6 mesos i d’aquesta manera aconsegueix que el 6 de març en la Cambra dels Comuns faci un debat sobre el compliment de la llei per la igualtat del 2010. En aquest cas, es demana que s’expliciti com il·legal que una empresa obligui a les dones a portar talons a la feina. Si, talons! El cas de la recepcionista Nicola, que es va rebel·lar contra l’obligació de portar talons, ha tingut un ressò mediàtic i el govern del Regne Unit ha respost que el debat partirà de la seva resposta: "els codis de vestimenta empresa han de ser raonables i han de fer requisits equivalents per als homes i les dones. Aquesta és la llei i els responsables dels llocs de treball han de complir la". I, més enllà de les òbvies consideracions sexistes i discriminatòries ens ve al cap la pregunta que es repeteix una vegada i una altra: per què es dóna la manca de conformitat? O dit d’una altra manera, la conformitat a les normes és suficient perquè les coses funcionin normalment?
L’aplicació de regles, lleis, i procediments establerts, sovint no s’arregla amb el sentit comú, la flexibilitat i l’adaptació als canvis socials. Que cal fer per reduir la manca de conformitat sobre l’aplicació de les normes en els processos? Potser les normes estan mal plantejades? O potser no sabem com mesurar el grau de conformitat de la seva aplicació, ja que no s’ha tingut en compte la definició d’aquestes mesures?
Les organitzacions necessiten regles i sistemes que les facin anar. El seu funcionament està lligat a processos amb nivells distints de complexitat. Els elements més rellevants que ens porten a la complexitat són la dimensió i la història de l’organització. Així, les organitzacions petites i noves, es caracteritzen per la gran flexibilitat i la ràpida adaptació al canvi, però tenen el problema de l’escala. I les grans organitzacions tant de l’àmbit empresarial, institucional o públic, estableixen procediments orientats a la consecució dels objectius. Estan obligades que els procediments es vagin modulant i revisant de forma continuada per tal de no perdre el tren de què passa a l’entorn. Amb la gran escala és més fàcil amagar o no adonar-se dels petits problemes que poden esdevenir el començament del final de l’organització. El sociòleg americà de la Universitat de Williams (Massachusetts) Robert Kackall apunta que en les grans corporacions es dóna un univers moralment ambigu, a causa de la desconnexió entre els que prenen les decisions i els que les han d’implantar.
I qualifica això d’immoral. La manca de reflexió dels membres de les organitzacions que centren la seva activitat a aplicar els procediments de forma rutinària, elimina la reflexió sobre el que s’està fent i la a justificació del perquè de les coses. I si es bloqueja el raonament, es redueix la motivació i les emocions i s’acaba justificant les accions en els procediments, convertint l’activitat en una "estupidesa funcional".
Per això cal treballar en la definició de les regles i en la definició dels indicadors que permetin mesurar el seu compliment. Així es podrà determinar la continuïtat en una visió a llarg termini, adequada als objectius de les organitzacions. Es tracta de reduir la burocratització a partir de la simplificació de processos i d’incorporar eines de mesura permanent del desenvolupament (perfomance) dels agents. El gran exemple que ningú va anticipar-se a la crisi financera del 2008 i veies com els "petits problemes" ignorats pel domini del pensament a curt termini, es connectaven, s’acumulaven amb el resultat que va ser després impossible de gestionar.
Llegíem la setmana passada que el president Trump demanava que les empleades de la Casa Blanca anessin vestides com a dones. Que vol dir això?, es preguntem molts, com el FInancial Times, que es pregunta si això vol dir anar com anava Jane a la selva? La definició de la norma és ambigua i la definició sobre com mesurar la conformitat inexistent. Tenim el risc de crear una altra "estupidesa funcional", com en moltes altres ocasions. N’haurem d’apendre!
L’autor és economista i professor de l’UAB
gabriel izard@uab.cat
