La comunicació a través dels distints mitjans, canvia. Moltes notícies venen per canals que abans no teníem i que ara són normals. Les novetats i notícies que circulen, tenen un origen que sovint desconeixem, i quan les llegim ens costa esbrinar la intenció del que la circula. El recorregut des de l’origen de la notícia fins que ens arriba a les nostres mans és ample i variat, i moltes vegades copiat per cadascun dels mitjans. Amb la vehemència humana per la cosa nova o la novetat es desdibuixa la intenció de l’autor, i guanya la notícia amb més impacte a la sensibilitat del lector. Els nostres sentits perceben els fets però l’assimilació i anàlisi del perquè de fet, demana temps i dades per contrastar que sovint no estan a l’abast del lector. D’aquesta manera els mitjans han de prendre partit sobre com i que es difon i decidir com ajudar al lector a la seva comprensió basada en la immediatesa. Els consumidors de notícies ens acostumem als mitjans que encaixen més amb la nostra manera de ser i preferim gaudir d’una font coneguda i propera al nostre tarannà, que patir per interpretar fonts alienes que demanen un esforç no volgut de comprensió.
Encara avui la mesura de l’èxit és l’audiència. El finançament del mitjà es basa en l’audiència, pels ingressos que ella pot proporcionar amb les subscripcions o compra de la publicació i, sobretot, per la venda d’espais i esponsoritzacions dels diferents agents econòmics amb capacitat per dedicar recursos per la publicitat o per donar a suport a mitjans afins. La imparcialitat queda mancada de suport: el fet publicable que no "vengui" o agradi a l’audiència captiva queda relegat a la segona fila i només destacarà pels que tenen temps a entretenir-se a mirar més enllà. Quan fem una cerca a Google, quantes vegades hem passat a la segona pàgina? Doncs això. Volem immediatesa en la resposta i que l’experiència de cerca sigui curta i entretinguda. Quan utilitzem mitjans escrits els titulars ens orienten sobre el contingut de la notícia, de la mateixa manera que a les xarxes socials, als cercadors, en les guies d’usuari dels estris que puguem utilitzar per raons professionals o personals, a tot arreu, ens quedem amb els titulars i quan avancem amb el text estem motivats també per la cerca de respostes immediatament aclaridores i no per l’anàlisi dels fets. I per això cada mitjà té la seva audiència i "tribu" que el segueix.
Que passa amb les xarxes socials? Ara són la font de difusió de la informació més ràpida. Més que qualsevol altre mitja, superant la que ho era fins fa poc: la radio. En aquest context, Facebook i el seu fundador Mark Zukenberg s’ha esmerçat aquesta setmana a desmentir que la seva xarxa social tingues res a veure amb el resultat de les eleccions presidencials als Estats Units. Alguns diuen que han posat moltes falsedats sobre la candidata perdedora. Si algú malintencionat utilitza la xarxa per a fer circular notícies falses, amagant la seva identitat i aconseguint un gran ressò que alimenta la necessitat de continguts sensibles i poc analitzats, qui pot frenar aquesta acció? Com podem acceptar la frase "ho diu internet" com si fos la veritat de la vida? Alguns, com l’extreballador de l’Agència Central d’Intel·ligència americana (CIA) Edward Snowden exiliat a Rússia, adverteixen sobre la problemàtica de la falta de competència en les xarxes socials, i a on els monopolis (aquí també) porten a conseqüències perilloses. Va intervenir en una conferència a Califòrnia visionada en streaming arreu del món. La vigilància sobre la veracitat de la informació pot estar només a les mans del mitjà? Fins a quin punt hi ha d’haver una intervenció social o publica per evitar manipulacions? Ho soluciona l’audiència? Està l’audiència preparada per analitzar críticament els missatges rebuts?
El consumidor de notícies i novetats està sotmès a la simplificació de la seva cerca i lectura a través dels nous mitjans. No volem canviar la nostra zona de confort en aquest tema i tenir una experiència similar sigui quin sigui el canal a través del qual ens informem. Internet afavoreix la immediatesa. Haurem d’esmerçar-nos en reaprendre a analitzar i comprendre el nivell de veracitat del que ens arriba.
L’autor és economista i professor UAB
gabriel izard@uab.cat
