Hi ha indrets d’aquest planeta que particularment estan castigats per desastres naturals. Un d’ells és Haití. Després del terratrèmol del 2010 que va devastar l’illa, s’ha sumat ara l’huracà Matthew. El gran problema d’aquest país no és pas que hi hagi desastres naturals de gran abast. El mateix huracà va castigar a altres països americans, amb efectes menys devastadors. I terratrèmols de gran intensitat acostumen a afectar a països com Japó, amb conseqüències poc traumàtiques. El problema és que Haití no està preparat per patir aquests desastres. No hi ha una construcció adequada en els habitatges i les infraestructures. Així doncs, quan encara els efectes del terratrèmol són visibles, un huracà torna a castigar aquest país.
Doncs bé, en una situació semblant es troba Espanya en sentit econòmic i financer. Ja fa gairebé una dècada de la crisis que va afectar a tot el món i encara les conseqüències d’aquesta són visibles aquí. Com a mostra, un botó: l’Enquesta de Població Activa (EPA) acaba de publicar els resultats del tercer trimestre i l’atur és del 18,91 per cent, xifres semblants a les registrades al quart trimestre del 2009. Així doncs, quan encara els efectes del terratrèmol financer del 2007 són visibles, hi ha el neguit de que un huracà financer de caràcter internacional torni a castigar a l’economia espanyola. Es dirà Matthew o potser Donald?
L’autor és conseller Urbegrup. Doctor en Finances i professor universitari
jtorres@urbegrup.com
