És una evidència que la situació econòmica a Espanya ha millorat de forma substancial al llarg dels darrers anys. No obstant, la situació no és per tirar coets, particularment si ens fixem en algunes dades molt decebedores. Concretament, m’estic fixant en les últimes dates publicades per l’ Eurostat, l’agència estadística europea, sobre l’atur juvenil, és a dir, aquells aturats que tenen menys de 25 anys. Durant el mes de juny d’enguany, hi havia a Espanya una taxa de desocupació entre els més joves del 45,8 per cent.
És cert que s’ha millorat respecte als valors de fa uns anys. Així doncs, per exemple, fa tres anys i mig el percentatge a Espanya era del 56,4 per cent. Però no podem dir que l’economia rutlla, quan seguim sent el segon país d’Europa amb més atur juvenil, només superat per Grècia.
Què els hi espera als més joves? Que només un de cada dos pugui treballar? Han de fer el mateix que els nostres pares i avis? Veure l’emigració com una alternativa viable a la manca de possibilitats que oferta aquest país? De què ens serveix tenir universitats ubicades en les primeres posicions dels rànquings mundials, si després el talent ha de marxar? Hi ha altres damnificats d’aquesta crisi, molts degut a decisions dolentes que van prendre al seu dia. No obstant, els joves només han comés l’error d’haver-se equivocat de dècada al néixer.
jtorres@urbegrup.com
