Un alcalde que paga un lloguer privat amb recursos públics per evitar enfrontaments i violència al carrer. Un director esportiu d’un club de futbol que en agraïment a l’esforç d’un jugador de quedar-se un any més al club perquè aquest no pot fer fitxatges, no exerceix l’opció d’ampliació del contracte, fet que fa que el jugador pugui anar-se del club sense que s’ingressi res de res. Un directiu d’una empresa on ell no és l’accionista, que rep una targeta Black per passar totes les seves despeses personals.
Què fàcil és gastar els diners quan no són d’un! Haurien pres les mateixes decisions si haguessin hagut de pagar -o deixar de cobrar- diners de la seva pròpia butxaca? Tant difícil és demanar dels que ens administren -siguin aquests representants electes, directors esportius de clubs de futbol dels quals som socis, directius d’empreses cotitzades de les quals som accionistes, per no citar-ne més- que administrin els nostres diners de la mateixa manera que administren els seus?
L’autor és conseller d’Urbegrup. Doctor en Finances i professor universitari
jtorres@urbegrup.com
