Diners

Els deures, els impostos i la cultura de l’esforç

Recentment està havent-hi iniciatives populars i legislatives per regular els deures dels alumnes a casa. De fet, s’han emprat vídeos on es vol donar la impressió que s’esclavitza als nens, pel que s’ha demanat durant tota la vida: que quan s’arribi a casa, es dediqui una estona a fer deures. Jo mai em vaig sentir com un esclau, tot el contrari, entenia que calia fer-ho i com a professor segueixo pensant-ho.

Per cert, sempre hi ha hagut nens que no han portat els deures fets de casa, molt probablement perquè ells no els volien fer. No obstant, si algun pare no vol que ara els seus fills facin deures, també està en el seu dret de decidir el que cregui que és millor pels seus fills. El que no s’entén és que aquests pares forcin que tots els nens -inclosos els meus- no facin deures. Jo vull que es meus en facin! Què volem aconseguir amb aquesta mesura? Fomentar la cultura de l’esforç?

Igualment, s’està parlant d’apujar els impostos a les rendes més altes, quan ja aquestes estan pagant al voltant de la meitat dels seus ingressos marginals en concepte d’impost de la renda. Molts d’aquests treballadors, professionals liberals i petits empresaris que declaren ingressos amb sis dígits, ho fan en base a molt esforç i llarguíssimes jornades de treball. Volem fomentar també la cultura de l’esforç amb aquesta mesura? No m’estranyaria gens que la recaptació es sentís ressentida si es decideix pujar encara més els impostos en els trams alts, ja que molts d’aquests ciutadans que contribueixen ja ara moltíssim al fisc -fet que se’ls hi hauria de valorar- faran números i veuran que no val la pena tant de sacrifici, si la majoria del tall no se’l poden menjar ells sinó que ho han de pagar en forma d’impostos. Quina societat volem? Volem premiar la mediocritat i la manca d’esforç ja des de l’escola? Volem castigar encara més a qui és molt treballador i que ha fet els deures i segueix fent-los tota la vida? Volem castigar als qui paguen molts impostos perquè els hi va bé a la vida i, en el fons, el que ens passa és que ens fa ràbia que algú tregui un 10 quan nosaltres hem tret un 5 pelat -això sí, sense estudiar?

L’autor és conseller d’Urbegrup. Doctor en Finances i professor universitari.
jtorres@urbegrup.com

To Top