Diners

Tot ple

Tot ple…. Això ens deia fa poc un expert en turisme mallorquí parlant de l’estiu de 2016. Està petat. No hi cap ningú mes. Tot reservat…. Mirant estadístiques del INE consolidades en tourspain, tradueixo aquesta afirmació en dades. En l’àmbit d’Espanya, portem un creixement des de Gener respecte a 2015, del 7,5% de visitants estrangers, arribant a 20 milions de visitants a finals de març, quan el darrer any el creixement en el mateix període va ser del 2% respecte a 2014 amb 18 milions de visitants.

Si el total de visites varen arribar a 110 milions l’any passat, a quantes s’arribaran al 2016? Fa quinze anys el nombre de visitants de gener a març era de 13 milions i ara falta poc per doblar aquesta xifra. Les implicacions en l’ocupació també són interessants: des del 2008 el nombre de nous afiliats a la seguretat social en activitats característiques del turisme, anava baixant en aquest període, fins que el 2014 va augmentar el 1,9% , i el 2015 i 2016 ha estat un creixement del 4,9. Pel que fa a la despesa total de turistes internacionals, els tres primers mesos són 12.200 milions amb un augment del 7,4% i en particular el creixement del mes de març ha estat del 10% (4.800 milions d’euros). La despesa mitjana per persona és de 126 euros per dia que és un 2,5% més baix que el darrer any. Gasten una mica menys però venen molts més. D’on venen? D’arreu del món (molts dels Estats Units, però també d’Àsia, Xina i Japó) i la majoria d’Europa: d’Anglaterra, Alemanya països nòrdics, França i Itàlia en aquest ordre.

Pel que fa a les destinacions l’ordre per nombre de visitants i despesa és: Canàries, Catalunya, Andalusia, Madrid i València. En aquest context les illes Balears gaudeixen d’un augment del 32% de les despeses dels turistes essent el territori en què augmenta més el turisme.

Ens podem preguntar per què es deu tot això i què hem fet per tenir-ho. Es deu a polítiques econòmiques actives seguint unes estratègies de millora pel futur? Sense cap dubte la situació geogràfica i climàtica que tenim, és el més important. Els turistes no volen anar a països amb risc de conflicte i els operadors s’adrecen a destinacions més fàcils i consolidades. Els avions van plens i quasi mai surten a l’hora. Els viatgers ho patim, i tenim més capacitat de resistència pel baix cost de les tarifes aèries actuals a Europa. Les estratègies de cost baix demanen massificació i estandardització, transformant la millora d’eficiència derivada, en preus més baixos. Quan cauen els marges comercials s’augmenta el volum d’operacions i es posa més tensió a tota l’activitat operacional. Les iniciatives per innovar en aquest àmbit s’estenen en l’àmbit públic i privat.

Lanzadera a Mercadona o Lab 415-C de Wal Mart són exemples del que fan les empreses per incentivar els canvis disruptius en la societat o en el sector de gran consum. Wal Mart organitza pel 6 d’Octubre el Technology Innovation Open Call que obre a les empreses de tecnologia la presentació de la seva idea. Per ser seleccionat demanen un vídeo de 3 minuts i una breu presentació de la companyia. Els seleccionats presentaran les seves solucions en temes de venda en detall, logística, big data, seguretat i social media a més de 100 líders de Wal Mart ansiosos de conèixer les coses que venen o que hauran d’implantar.

Caldrà fer més coses per no dependre únicament del clima i la situació geogràfica o de la conjuntura de seguretat internacional i construir una economia sòlida més enllà de les eventuals avantatges que només donen resposta a curt termini.

Que tingueu bona fira modernista, un exemple de bones idees posades en pràctica per dinamitzar l’activitat a Terrassa i atreure gent de molts diferents llocs a visitar la ciutat.

L’autor és economista i professor de l’UAB
gabriel.izard@uab.cat

To Top