Quan el Cavaller Jordi s’acostà a la vila aterrida pel drac que demanava una víctima diària, va treure la seva força per matar-lo i alliberar la princesa que era la següent en el macabre sorteig diari. La llegenda explica com de la sang del drac en mig de la plaça va brogir un roser ple de roses vermelles. També Vicent Clavel a 1926 va promoure la commemoració de la data de l’enterrament de Cervantes i a 1995 la Unesco instituïa el 23 d’abril com el dia mundial del llibre i dels drets d’autor. També aquest dia el 1616 va morir de William Shakespeare.
L’acció convertida en realitat és la invitació del talent a seguir el canvi de l’entorn. Sense princesa o drac no tindríem Sant Jordi i la seva acció de guerra (matar al drac) ha transformat el dia 23 en un dia de festa i expressió de la plenitud de la primavera. Sense la mort de Cervantes i Shakespeare i la iniciativa de la UNESCO i de Clavel, no tindríem el dia del llibre. Les organitzacions i les persones són generadores de talent a través de l’activació i posada en marxa de la seva intel·ligència. I de què s’alimenta la intel·ligència i la seva acció convertida en talent? De l’aprenentatge!
El filòsof José Antonio Marina en el seu llibre "Objectiu: Generar el talent. Posar en acció la intel·ligència" recentment publicat en castellà per l’editorial "conecta", descriu un munt de situacions que el permet analitzar molts àmbits de l’empresa i l’economia, però també de les persones i la societat en els moments de canvi i en els que l’entorn evoluciona de forma molt ràpida.
Explica per exemple com recentment moltes empreses estan creant la figura del Chief Learning Officer (CLO) que s’encarrega de dirigir les accions d’aprenentatge dels membres de l’empresa amb l’objectiu de canalitzar els coneixements, capacitats i actituds (que sovint estan amagades) envers la creativitat i la capacitat. La manera de desenvolupar el talent és amb l’activació de tots aquests elements de forma compartida entre els membres de l’empresa, dels individus o del grup social. L’entorn canvia molt despresa i les empreses que no canvien estan condemnades.
D’aquí la necessitat d’estar permanentment aprenent, tal com també indica en el seu llibre "La creación de una sociedad del aprendizaje. Una nueva aproximación al creciemiento, el desarrollo y el progreso social" en Joseph E. Stiglitz i en Bruce C. Greenwald. (ed. Esfera de los Libros) Es demostra, de forma molt persuasiva, que l’enorme creixement del nostre nivell de vida ha estat resultat de com hem après a aprendre. Ens expliquen el que suposa modelar una nova economia de l’aprenentatge. Per crear una societat de l’aprenentatge es requereixen bones polítiques comercials, industrials, de propietat intel·lectual i de moltes altres àrees. Totes les mesures afecten el creixement, la qual cosa suposa un problema crític per als governs despreocupats -especialment els propers a la doctrina «neoliberal», més bolcats en l’assignació de recursos- en les vies d’innovació que poden impulsar les seves economies.
Les millores en els nivells de vida tenen més que veure amb l’aprenentatge que amb l’eficiència d’assignació de recursos, qüestió que ha estat la preocupació central dels economistes. Que això sigui així ofereix enormes possibilitats per al benestar dels qui viuen al món en vies de desenvolupament: acumular recursos és un procés lent comparat amb la velocitat a la qual poden reduir-se les bretxes en el coneixement. Doncs dos aquests podrien ser dos llibres per a comprar aquest Sant Jordi.
gabriel.izard@uab.com
