Una de les coses més difícils a l’empresa, i a la vida, és fer allò que diem que és important fer, i no parlar sense que els nostres fets acompanyin a les paraules. Això és important en general, però a les empreses encara ho és més. Moltes persones han tingut caps que parlen del què fa l’empresa i no s’hi senten gens identificats, perquè el què ells reben és una altra cosa. Empreses que diuen que el més important són les persones i es dediquen a fer redimensionaments de la plantilla sense massa transparència ni donar raons.
Qui no ha anat a la reunió anual i ha escoltat l’equip directiu parlar de totes les excel·lències de l’empresa davant d’un auditori de treballadors que no es creuen res, i que pensen que l’empresa en realitat no creu allò que diu, perquè no es trasllada en el què realment fa.
Les persones a les empreses tenen diferents tipus de motivacions, i una de molt important sorgeix en sentir una identificació amb allò que l’empresa fa i que cadascú pot sentir que hi contribueix en major o menor mesura. Si com a treballador m’identifico amb l’empresa, tendiré a implicar-me en la meva feina més enllà de l’obligació contractual, perquè obtinc de l’empresa un sentit en allò que faig, i per tant treballar em resulta gratificant. Però aquesta identificació necessita un clima de veracitat, i per tant, el fet de sentir que l’empresa i l’equip que la dirigeix es creu allò que diu.
I de quina manera es pot percebre que l’empresa creu en allò que diu? Doncs veient que el què es diu es tradueix i concreta en fets, que són palpables i tenen conseqüències reals en tots els grups d’interès de l’empresa (proveïdors, clients, treballadors, societat, entre altres). Cal per tant anar comprovant que puc continuar identificant-me amb l’empresa, observant els fets, és a dir, allò que l’empresa realment fa, i veient que és consistent amb allò que diu que fa o que vol fer.
Per tant, què és més important a les empreses, fer o dir? Doncs clarament, fer. Sempre. Allò que fem, té molt més impacte en els altres, i al final és el què dona credibilitat a les nostres empreses i els directius. Però també és important declarar el què es farà, per tant, dir-ho. En aquest sentit no és criticable explicar-se, el què passa és que cal explicar allò que es fa o que es pensa fer, i no utilitzar les paraules per dir allò que ens agradaria que fos, però que no tenim la voluntat d’implementar. Comunicar suma si acaba passant allò que hem dit, ara bé, pot tenir un efecte desmotivador i que ajudi a perdre la identificació, quan es comuniquen coses que després no es fan, o fins i tot se’n fan les contràries.
Llavors no només no és veraç allò que s’observa, sinó que és clarament fals, i per tant, pot acabar creant treballadors escèptics que només treballen en l’empresa perquè no tenen de moment cap opció millor, però que estaran oberts a trobar-la i marxar, a la mínima que tinguin sort i la trobin.
En les empreses cal ser autèntic, i creure en la missió que es proclama, i l’evidència ens mostra que aquesta és una qualitat que no és fàcil de tenir ni de mantenir. A tots ens pot semblar que és més important declarar les bones intencions que no materialitzar-les i que tothom es creurà una bona excusa de perquè no hem fet allò que dèiem que faríem, però les persones preferim a llarg termini treballar per empreses honestes on les declaracions d’intencions siguin quelcom més que paraules buides, i quan no passi allò que volíem, ens sentim una mica frustrats i amb ganes de tornar-ho a intentar corregint allò que no ens ha sortit com volíem. Potser de vegades, a curt termini ens agradi més aquell que destaca i no pas l’honest, però a llarg termini qui és honest atrau millor el talent d’aquells que creuen i treballen en el projecte comú.
L’autora és Dr. (Ph.D.) en Direcció d’empreses, IESE Business School Sòcia de l’assessoria Getapartner.
natalia.cuguero@getapartner.com
