Mentre uns i els altres es reparteixen les culpes, s’intenta dissimular el que és una realitat: que Espanya s’ha desviat de les exigències de Brussel·les i no pas per poc. De fet, les exigències d’Europa eren que al 2015 Espanya tingués un dèficit públic inferior al 4,2 per cent, i després de reiterar que aquest objectiu s’assoliria, el dèficit ha estat del 5,16 per cent. Pot semblar poc en xifres relatives, però en termes absoluts estem parlant de més de deu mil milions d’euros.
Però el que és més greu d’aquesta situació són les circumstàncies en les que s’ha reduït aquest dèficit. I és que, d’una banda, Espanya creix de forma espectacular, particularment si es compara amb la resta d’Europa. Així doncs, el creixement del PIB durant l’any passat va ser del 3,2 per cent, fet que va augmentar considerablement els ingressos de l’Estat. D’una altra banda, els interessos que paga l’Estat espanyol per finançar-se, per primera vegada a la història, són negatius a curt termini i ridículs a més d’un any. Aquest fet, ha reduït significativament el capítol de despeses financeres de l’Estat. No obstant, malgrat aquestes dues circumstàncies, que combinades haurien de donar uns resultats magnífics, seguim amb dèficit. És a dir, fent servir un símil, malgrat que ens han pujat el sou i ens han baixat el rebut de la hipoteca, cada cop estem més endeutats perquè seguim gastant més del que cobrem.
Qui se’n recorda ara de la baixada de l’IRPF que es va anticipar a mitjans del 2015, argumentant que la recuperació de l’economia espanyola permetia anticipar uns mesos aquesta mesura fiscal? Eren aquestes les raons? O potser va influir el fet que s’apropaven les eleccions? Hi ha un concepte en economia que pot explicar aquesta situació: "moral hazard". És pot definir com la tendència a incórrer en més riscos dels que hauries d’assumir, perquè saps que no patiràs les conseqüències en la seva totalitat. I és que a vegades, es pot tenir tanta sort que les conseqüències -per exemple, les retallades- les ha d’implementar el teu rival polític. I aquest comportament és molt habitual en política ja que tots -siguin del color que siguin- pensen més en els seus interessos que no pas en el benestar dels ciutadans.
L’autor és conseller d’Urbegrup. Doctor en Fuinances i professor universitari.
jtorres@urbegrup.com
