Diners

Anormalitat normal

Un dels profetes de la crisi de la primera dècada del segle XXI, Nouriel Roubini, acaba de publicar un escrit que qualifica la situació econòmica mundial com d’una anormalitat normal. I és que els tipus d’interès històricament baixos, una inflació baixa i fins i tot negativa en alguns països, uns preus de matèries primers -com per exemple, el petroli- amb nivells mai vistos en els darrers anys, una borsa excessivament volàtil, polítiques d’hiperliquiditat per part dels bancs centrals, d’entre altres factors, posen en tela de judici les teories clàssiques de l’economia que s’han ensenyat durant les darreres dècades a les facultats d’economia i Business Schools d’arreu de tot el món.

Però el que pronostica en Roubini és que aquesta anormalitat està aquí i no preveu marxar, és a dir, que sembla que ens hi hem d’acostumar. Fins ara, els hi comentava als meus alumnes que no pensin que la situació actual -com per exemple, amb tipus d’interès que tendeixen a zero- és pas normal, i que tard o d’hora tornarem a la normalitat. Qui sap si al final, en lloc d’haver d’explicar als meus alumnes que el que estem vivint és històric i que no s’acostumin pas, sóc jo el que m’haig d’acostumar a aquesta anormalitat que comença a ser normal

L’autor és conseller d’Urbegrup. Doctor en Finances i professor universitari
jtorres@urbegrup.com

To Top