La trobada anual de Davos a Suïssa es va celebrar la setmana passada. Era l’edició número 46, en la que més de 2500 persones de 100 països que gestionen les empreses, governs, institucions i universitats amb més influencia en l’actualitat del món, es reuneixen en 300 sessions per millorar l’estat del món en una col•laboració públic-privada, tal com diu la missió del Fòrum que l’organitza.
Enguany el tema estrella ha estat l’ocupació en el marc de la quarta revolució industrial que combina la intel·ligència artificial, les tecnologies interactives i també l’automatització. Si bé es va parlar d’ètica per veure el marc en el que es desenvolupa la tecnologia i els seus límits, el tema més impactant fa ser l’ocupació i a l’afirmació rotunda que es destruiran 5 milions de llocs de treball en 15 economies els propers 5 anys.
Canvis disruptius
L’informe sobre l’ocupació i habilitats publicat en aquesta trobada, analitza com els canvis disruptius en les empreses canviaran el panorama laboral. Molts dels principals impulsors de la transformació que afecta actualment al món productiu tindran un impacte significatiu en la creació i destrucció d’ocupació i la reubicació de perfils i llocs de treball, aconseguint taxes de productivitat laboral més altes i ampliant la distància entre capacitats actuals i competències necessàries. En moltes indústries i països, les ocupacions i especialitats de major demanda no existien fa 10 o fins i tot cinc anys, i el ritme del canvi s’accelerarà. Es diu que el 65% dels nens que van a l’escola primària avui, acabaran treballant en un nous tipus de feina que avui encara no existeix.
En aquest panorama laboral en ràpida evolució, la capacitat d’anticipar-se i preparar-se per les necessitats futures competències i el contingut del treball, tindrà un efecte agregat sobre l’ocupació més rellevant. Per això cada vegada és més important que les empreses, els governs i els individus sàpiguen aprofitar les oportunitats presentades per aquestes tendències, i mitigar resultats indesitjables.
Si bé les feines amb mes possibilitats de destrucció fan referència a les tasques administratives i d’ oficina i també a llocs de fàbrica, les categories i funcions amb més creixement futur fan referència als analistes de dades, a comercials especialitzats i a sectors com el de l’energia o gestió de les noves formes de comunicació. Les necessitats de tenir noves capacitats, i ser hàbils en desenvolupar-les, demanen nous plantejaments en els que es combinin les experiències acumulades amb els nous coneixements i necessitats.
Educació
La substitució de la persona treballadora per la màquina s’ ha anat succeint en la historia de la humanitat de forma repetida i en diverses onades. Els canvis en sistema educatiu i la formació continuada seran determinants en la nova situació en la que s’ haurà de combinar la flexibilitat amb les noves professions.
Nova societat
El repte econòmic i estructural més important en la determinació de la nova societat es troba en l’ocupació i el món laboral: Com afecta tot plegat a les retribucions del treball? Tindrem llocs estratègics i especialitzats molt ben pagats? com serà la resta? Quines expectatives i possibilitats de tenir feina tindran el infants actuals? Quines qualificacions es necessitaran? Què passarà amb la força treballadora que sigui expulsada amb la 4a revolució industrial? Si el PIB és el resultat de sumar les rendes salarials i els beneficis empresarials, quina serà la composició futura?
Les dades macroeconòmiques del tercer trimestre de 2015 d’Espanya mostren que l’ augment de la taxa d’ ocupació actual es deu a més empleats públics, a més empleats en temps parcial, a menys població activa i a menys creixement entre les dones i els grups d’edat més joves; per tant no es tendeix envers al model que la nova societat demana.
Per acabar dues cites extretes de Davos:
"Sempre pots anar més de presa del que penses que pots" ( MEg Withman CEO de HP mundial). "El PIB no és bo per a mesurar el desenvolupament econòmic, no mesura l’estat del benestar" Josep Stiglith Economista.
L’autor és economista i professor de l’UAB
gabriel.izard@uab.cat
