Quina és la preocupació econòmica que hem de tenir amb l’entrada del nou any?
La resposta a aquesta pregunta no és fàcil i depèn de com està cadascú. Ho podíem plantejar en termes de país, de gestors del país, i de forma fàcil diríem que l’ocupació laboral i les seves mancances continua essent el principal problema d’aquest país.
I ho és per que tot el que no sigui creació de valor per part de la població, és despesa social. L’estat del benestar que centra la despesa en educació, sanitat i dependència (pensions) necessita ingressos estables provinents dels que creen valor i equilibrar els comptes. Quan algú no pot accedir a un lloc de treball adequat al seu perfil, l’estat del benestar està malbaratant recursos que és converteixen en menys capacitat per dedicar-los adequadament. Ens podríem plantejar quines coses es poden fer per tal de que les males condicions en l’ocupació es redueixin. Augmentar l’ocupació mitjançant condicions contractuals precàries no soluciona el problema perquè provoca moltes incerteses a l’empleat (i desmotivació) i dissemina projectes empresarials a la curta i poc ambiciosos en la creació de valor: en comptes de solucionar un problema, aplaça la seva solució. Ni el polític, ni l’agent social, ni la universitat, ni el petit empresari, ni la gran multinacional… per si sols poden solucionar el problema del mercat de treball. Contràriament, amb estratègies col·laboratives, es poden fer moltes coses.
Mancançes
Les mancances de l’ocupació laboral es veuen en vàries vessants: gran quantitat d’aturats, manca de condicions estables de treball, gran quantitat de sous baixos a tots nivells, fugida de talent, sobre-qualificació dels perfils en molts llocs ocupats per joves, manca de productivitat de l’economia en la que els treballadors estan poc qualificats… La manca de condicions de treball raonables allunya els joves qualificats de les posicions de treball que corresponen al seu nivell formatiu i a adquirir l’experiència laboral necessària per al futur en el nostre país. Estem rodejats de molts exemples on la cerca de lloc de treball ha derivat al jove a marxar o a quedar-se treballant en un entorn on els seus estudis no es corresponen al lloc de treball, guanyant el mateix que els seus companys als quals no els hi ha calgut una carrera universitària per ocupar el seu lloc de treball. Malbaratament de talent o manca de desenvolupament empresarial?
Indústria
La proporció de llocs de treball poc qualificats i poc remunerats és alta al nostre país. On hi ha més llocs de treball qualificats? No és en els serveis, no és en la construcció, no és en l’agricultura: és en la indústria. Les condicions de treball en la indústria són més estables (menys contractes laborals temporals, sous més alts, més productivitat per persona empleada, ….). Les persones treballadores del sector industrial tenen unes condicions laborals més favorables que en d’altres. Sense indústria no hi ha innovació, no hi ha tecnologia, no hi ha exportacions, no hi ha desenvolupament. Si millora la indústria, milloren les condicions del mercat laboral i l’ocupació; i aquesta hauria de ser una prioritat.
Col·laboració
L’acostament entre agents econòmics, per a col·laborar en objectius comuns, dóna més profits que l’activitat individual. Els consumidors que volen pagar menys en les seves compres utilitzen eines de col·laboració on line com: percentil.com en temes de moda per la dona o els infants, tuvalum.com per temes d’equipament esportiu, saborplace.com en temes d’aliments, truecalia.com per comprar bitllets de tren i AVE per internet, blablacar.com per compartir cotxe, airbnb.com per alternatives d’allotjament, etc,…. Existeixen també altres tipus d’ eines per desenvolupar talent i innovació i ajuda al desenvolupament de la indústria, com ho són les acceleradores, vivers d’empreses, spin-offs universitaris, etc.
Les empreses amb necessitats d’innovació que s’acosten a aquestes iniciatives i aprofiten el seu esperit emprenedor, impulsen nous aspectes del seu desenvolupament, compartint idees i recursos per canalitzar la seva plasmació en noves realitats. La col·laboració entre empreses augmenta la seva aportació de valor i la societat en surt guanyant també en termes d’ocupacionalitat.
L’autor és economista i professor de la UAB
gabriel.izard@uab.cat
