Quan l’empresari empren la tasca de introduir un nou producte al mercat, s’enfronta a un munt de coses a fer, més enllà de les característiques del producte. Quan el polític es presenta en unes eleccions, s’enfronta a un munt de coses a fer, mes enllà de les característiques del seu programa.
L’empresa haurà de prendre decisions sobre les característiques i trets diferenciadors de la seva proposta per tal d’ atraure al comprador i consumidor influït per els canvis del seu entorn. I amb això no n’hi ha prou, ni molt menys. Haurà de decidir sobre l’ embalatge (que ha de ser útil i sostenible), el posicionament de la marca, fer un test de concepte amb consumidors per prendre mesures sobre les seves reaccions ,… i molt més important, convèncer als canals de distribució per tal que donin suport a la seva nova proposta. Quin canal? El que doni resposta a la seva proposta de producte i/o servei!. A on és el seu consumidor? El consumidor d’ avui és “omnicanal”: vol personalització en les seves compres i escollir el canal que li convé en diferents moments, per ordinador, per telèfon mòbil, per proximitat, per especialització, per preu, per servei… I en la proximitat hi treballen moltes empreses de diferents tipus.
Condicions laborals
Per exemple, a Barcelona hi ha quasi 2000 establiments comercials de venta d’aliments de menys de 150 metres que seguint el marc legislatiu actual tenen la persiana oberta moltes hores, i apliquen preus més alts, i atrauen al consumidor amb la conveniència. La qualitat i condicions laborals són mes dures i sembla que es justifiquin per l’ample horari. Altres exemples són les empreses que es preocupen en donar resposta amb qualitat innovació i preu, provocant efectes de millora social per acostar la qualitat a les famílies amb menys recursos.
El polític haurà de prendre decisions sobre les característiques i trets diferenciadors de la seva proposta per tal d’ atreure el vot de l’elector influenciat també per els canvis del seu entorn. I tampoc ni ha prou amb això.
Haurà de decidir sobre les maneres de comunicar el seu missatge, com posar en valor la seva trajectòria i activitats per millorar la societat, convèncer a ciutadans que es converteixin en militants del seu partit i que treballin amb ells per donar-li suport, i també molt més important, convèncer als mitjans de comunicació i les xarxes de influencia (en les xarxes socials i entitats socials) que li donin suport a la seva proposta.
La coincidència de missatges dels altres partits polítics confonen a l’elector d’avui, més “camaleònic” que mai i que no troba resposta clara a les seves preguntes. I la seva indecisió el porta a escollir moltes vegades per eliminació i no per convicció. Els missatges dels candidats es mediatitzen a través dels mitjans de comunicació tradicionals, radio, televisió i cada vegada més a través de les xarxes socials. Els programes electorals no són la base de la decisió de l’elector ni tampoc les promeses electorals, sinó massa sovint la simpatia dels candidats i la imatge de lideratge del canvi que vol l’elector i el candidat aconsegueix transmetre.
Més vendes
El resultat de les campanyes ens porta a veure el comportament de compra dels consumidors i el comportament davant l’urna dels electors. Estem davant del Nadal i davant de les eleccions. Doncs bé, per l’ actual campanya de Nadal totes les fonts vaticinen un augment de vendes respecte l’ any passat (entre el 4 i el 13 % segons la font), centrat sobretot en articles de moda, complements, perfumeria, joguines, regals etc. arribant a quasi 700 euros per llar de consum nadalenc. L’actual campanya electoral (avui en dia de descans) ens porta a l’eliminació de les majories tal com coneixem actualment i uns escenaris desconeguts amb un gran grau de incertesa política en una campanya amb cops de punys i molts nous protagonistes. El retorn de les esquerres es relativitza amb un nou centre antinacionalista en un electorat.
El resultat de la campanya de Nadal sembla més clar seguint els indicadors de confiança del consum que llencen als consumidors paralitzats per la crisi, a moure’s amb menys complexes.
Que tingueu molt bon Nadal (i eleccions)!
