Si!, Al final em vaig comprar els pantalons texans a la fira Denim a Terrassa. Després de poder provar 10 models a 5 botigues diferents, vaig tenir la sort d’ acabar comprant els pantalons texans que per mida, disseny, color, tipus de teixit, i preu,… encaixaven amb el que volia. I tot en un espai de menys de 300 metres de longitud a la Rambla de Terrassa en contenidors convertits amb botigues i amb una dependència divertida, doncs gaudien d’una activitat fora de lo normal i sortien de l’avorriment de les 4 parets de la seva botiga. El producte escollit sembla molt bo i em cau molt bé, però em surten dubtes sobre les altres propostes rebudes per part de les anteriors botigues, de si la seva oferta era millor. Sembla que la meva reducció de dissonància no es suficient alta per quedar plenament satisfet.
Barry Schwartz, psicòleg americà, va escriure fa deu anys abans que esclatés la crisis financera en mig de un entorn eufòric i consumista, un llibre amb el títol "la paradoxa de l’elecció". Un dels exemples que fa servir és el dels pantalons texans. Explica que abans només hi havia un tipus de pantaló texà, que era molt incòmode i després de utilitzar-lo i rentar-lo varies vegades començava a caure bé i et senties bé amb ells. Ara, en canvi, davant de tantes possibilitats d’elecció, quan finalment et decideixes i en compres un, tens la sensació que és molt millor que quan no podies escollir entre tants, però al final no et sents millor. Per que? Doncs per que no saps si ni hauria algun de millor del que has comprat i et quedes em el dubte de que si haguessis buscat mes o aprés més sobre les possibilitats actuals que ofereix el mercat, n’ hauries trobat uns de millors. Doncs això és el que em va passar, tot i que finalment he compensat el dubte amb la meva paciència de tanta provatura i per tant he abandonat els recels i per quedar plenament satisfet.
Hi ha molts factors que conflueixen en el moment de la compra i que influencien a les decisions i sensacions dels consumidors: l’ambient de la botiga, la disposició dels productes, les recomanacions i atencions del persona de la botiga, el disseny i la tipologia del producte, les maques, l’experiència de la compra…, etc. La proximitat és també molt important per l’atracció del consumidor i la concentració de l’oferta en espais limitats és mes atractiva que quan està dispersa en el territori. Les fires com Denim, acosten al consumidor una oferta amplia i variada que dóna mes opcions en un espai proper i que permet reforçar els poders de les marques, i de passada, beneficien els establiments de restauració de l’entorn que, com si fos un manà del cel, multipliquen exponencialment la caixa aquells dies.
Marques d’alimentació
En alimentació hi ha gran quantitat de marques que estan en mans de molt poques empreses. Les compres i fusions d’ empreses i marques en porten a una concentració molt alta que, de forma corporativa, pesa molt en l’oferta de productes alimentaris en el món. Per no deixar-li tot el poder sobre el mapa de l’ alimentació mundial a les poques empreses que concentren la venda d’aliments, es necessiten iniciatives com la de "darrera de la marca" (http://www.behindthebrands.org/es). Amb la finalitat de proporcionar als consumidors informació sobre com treballen les 10 empreses mes grans que subministren aliments al món, Oxfarm va llençar fa tres anys una manera de mesurar i influenciar de forma col·lectiva les decisions que afecten a tots d’aquestes empreses. Es valora la transparència, el paper dels treballadors agrícoles, el tractament dels temes ambientals, el paper de la dona treballadora, etc.. Cada vegada que es fa un informe es valora l’evolució dels esforços d’ aquests deu empreses en temes de compromís social no lucratiu. Els aliments que proporcionen a traves de les marques les fan responsables del futur de l’alimentació en el món i han de veure mes enllà del seu benefici a curt termini. Les 10 empreses son: Associated British Foods, Coca Cola, Danone, General Mills, Kellogs, Mars, Mondelez, Nestle, Pepsico, Unilever,
Proximitat, marques, elecció, influenciar …. grans temes per l’economia d’avui.
L’autor és economista i professor de la UAB
gabriel.izard@uab.cat
