Les empreses familiars són i han estat sempre una realitat. Originalment les activitats econòmiques s’organitzaven al voltant de la família, i per tant el què era habitual era que tothom collaborés d’una manera o altra en l’activitat de subsistència de la seva família. En el passat, les persones es trobaven continuant el negoci familiar per defecte, sense massa plantejaments. I per a fer-ho es formaven més o menys; en ocasions la formació era pràctica en el mateix negoci, aprenent un ofici, i en d’altres, i depenent del tipus de negoci familiar , calia que s’inclogués més o menys preparació formal a través de preparar-se acadèmicament.
Hi ha diverses maneres de treballar amb la família. Una d’elles és en empreses on hi treballen pares i fills i fins i tot les futures parelles i famílies d’aquests fills, podent estendre’s a futures generacions, essent el què en diríem una saga. D’altres negocis no tindrien tanta història i s’haurien format entre germans, amb els pares o amb la parella, per tant haurien sigut una opció creativa de les persones implicades, involucrant-s’hi directament i no continuant un negoci familiar ja existent. Actualment treballar amb la família és una realitat que cal afrontar, però que pot considerar-se més una tria que no pas una opció inevitable. Perquè encara que existeixen casos on algú es pugui sentir pressionat per continuar el negoci familiar, en general acostuma a ser una opció més entre d’altres possibles. Un pot sentir-se inclinat a apropar-se a aquella professió que els pares l’han fet estimar, o en període de crisi veure el negoci familiar com una oportunitat per ocupar-se professionalment. El què és cert és que quan es tria una feina on hi ha familiars els reptes acostumen a ser elevats, i les experiències no massa tèbies: o funcionen molt bé o poden acabar com el rosari de l’aurora. I segurament cal distingir la situació on un s’incorpora en un negoci amb molta història potser com a tercera generació comparat amb qui crea una empresa de nou, participant-ne activament des dels inicis. En el cas d’implicar-s’hi des d’origen, existeix l’oportunitat de poder posar-hi la pròpia empremta, i per tant, es poden acceptar molt més fàcilment determinades incomoditats en les relacions, donat que s’ha tingut l’oportunitat d’expressar-se i materialitzar les pròpies idees. En cas que l’empresa ja tingui molta història, la sensació de no poder incidir en res pot ser mes incòmoda i precipitar el cansament i la sortida de l’empresa; caldrà doncs ser molt assertiu expressant les pròpies necessitats i opinions, i si al final no són escoltades plantejar-se sortir de l’empresa temporalment per agafar distància o fer-ho de manera definitiva si no es veu possible l’encaix. Quan es treballa amb la família hi ha dues opcions molt clares. O les relacions s’enforteixen, perquè s’acaba coneixent les mateixes persones en àmbits molt diferents, i per tant, es té l’oportunitat d’apreciar-ne noves virtuts, o, en cas de discrepàncies molt importants, es pot acabar malmetent la relació estrictament familiar, perquè les tensions laborals fan que no es pugui agafar distància per a poder entendre els posicionaments dels altres. Les relacions bones, si es treballa junts, tenen espai per millorar encara més i fer-se més estretes, al fer paleses facetes dels altres que es poden apreciar al conèixer-los professionalment. Mentre que les relacions menys bones, acostumen a empitjorar, si quan es creen tensions, no es fa res per resoldre-les, fent que les persones quan siguin en l’àmbit familiar íntim s’acabin retraient qüestions professionals i viceversa. En definitiva abans d’encetar una relació laboral amb la família cal ser molt conscients de com som cadascú de nosaltres. Visualitzar si és realista tenir una interacció tan intensa. Potser arribarem a la conclusió que per preservar una bona relació familiar, és millor no forçar la relació compartint alhora la feina. Mentre que si ens avenim molt potser sigui una opció enfortir les relacions personals, afegint-hi, a més, la relació laboral.
L’autora és Dr. (Ph.D.) en Direcció d’empreses, IESE Business School Sòcia de l’assessoria Getapartner.
natalia.cuguero@getapartner.com
